dilluns, 31 de maig del 2010

Dilluns misogin

Sense cap motiu en especial, m'han entrat ganes de posar a parir a unes quantes dones en particular:

TOP FIVE DE PAIES ODIOSES!
(No les numero, vosaltres mateixos!)


BELEN ESTEBAN

Fins els collons estic de la proclamada reina del poble!. Jo, que més aviat tinc esperit republicà, no suporto cap personatge amb sang blava, i menys aquesta que té la sang saturada de farlopa!


PILAR RUBIO

Amb estar bona no n'hi ha prou per satisfer els meus instints, amb anar a concerts heavys tampoc!. Al Sé Lo Que Hicisteis encara feies gràcia, però m'has demostrat que per un grapat d'euros t'obres de cames canvies a una merda de programa i de cadena sense cap mirament ni escrúpul!.


SARAH JESSICA PARKER

Però què collons li veuen els productors a aquesta paia?. Amb una totxa com aquesta espero que en Diego Armando Metadona no la convidi a cap ratlla, que es quedarà sense!. I  aquests braços de Músculman?. Ai huix!!!.


 SUSANNA GRISO

Que baix has caigut, anar a Madrid per fotre això!. Apa, inflat més els llavis i segueix fent anuncis d'Actimel, a veure si et forres i rebentes!

FALETE

Què passa?. No es vesteix com una tia?. N'he vistes de més lletges!


Apa!, n'anava a posar 10 però m'he cansat aviat. Qui vulgui que presenti alternatives.

dimecres, 26 de maig del 2010

Jamaica está que arde!

Veient aquest dies com està Jamaica, em ve al cap una cançoneta de joventut. I és que alguns són tan gilipolles que es pensen que els d'allà són molt feliços, amb el porro enganxat als llavis tot el dia, i que ballen reggae fins i tot quan van a pagar una multa de trànsit!.

- Aquest estiu vaig a Jamaica de vacances i em posaré fins el cul!.
- Però tú ja saps que fumar marihuana en públic, allà és delicte?
- Ah sí?. Qué me cuentas?.
- Gilipollas!

Hay mucha gente que es muy inocente

y piensa que Jamaica es un ska

Las multinacionales hicieron a Bob Marley,

vendieron reggae y marihuana

Es un ritmo muy bailable

y en Jamaica lo bailan

la dictadura con el hambre



Jamaica está que arde

Yo quiero ir a Jamaica

¡Jamaica pa' tu padre!



Jamaica está que arde

¡Jamaica pa' tu padre!



Jamaica está que arde

Yo quiero ir a Jamaica

¡Jamaica pa' tu padre!

dilluns, 24 de maig del 2010

I don't like mondays


Els dilluns, per norma general, són insoportables. Però avui és un d'aquest dilluns que tenen un plus afegit:

- Per començar he dormit fatal, vaig zombie perdut: la prova és que encara no són ni les 11 del matí i ja he dit 3 ó 4 cops "bona tarda".

- Per continuar he agafat el bus i, a mig camí, una iaia ha pujat a l'autobús de tal manera que s'ha entrebancat amb un esglaó i ha anat a estampar-se al mostrador de la conductora (sí, conductora!. I no estava pas malament!), es veu que aquest matí no havia esmorzat i la bona dona tenia ganes de menjar-se'l. I clar: "Hasta que no llegue la ambulancia, no nos movemos!". Total, que el mig camí que em quedava l'he hagut de fer xino-xano.

- I per rematar la feina: avui és festiu a Can Fanga (La Ciutat Comtal, per alguns), i la gent, intel·ligent com és, ha decidit que aprofitarà el dia de festa per arreglar tràmits sense pensar que això mateix han pensat d'altres com ells i després es cagarà en tot per les cues que haurà de soportar. Doncs foteu-vos!.

- Podria ser pitjor?. Sí: avui treballo tot lo puto dia!!!!

divendres, 21 de maig del 2010

Cagadubtes i relacions sentimentals

Convivència amb fidelitat, convivència sense fidelitat.... o sexe pur i dur sense relació estable?.


Acabo de descobrir un article que en parla:

Si quisiese explicar en un artículo de periódico mi idea de cierta etapa de mi vida acerca del sentimiento de pertenencia a algo, tendría que empezar por lo que le ocurrió a una amiga mía en el momento de plantearse una relación sentimental con un tipo que llevaba tiempo tonteando con ella. Mi amiga estaba decidida a abrirle sus brazos, pero dudaba de que él fuese a recluirse una larga temporada en ellos. "Son las diez de la noche –le dijo–. Si te llevase ahora mismo a mi casa, ¿cuánto tiempo te quedarías a mi lado?". La respuesta de aquel tipo no pudo ser ni más sincera, ni más decepcionante: "¿Tardas mucho en correrte?".



Si voleu continuar llegint l'article: aquí

P.D.: Jo estic feliç amb la que tinc.

dimecres, 19 de maig del 2010

S'ha mort Dio!




Per qui no sàpiga qui era: bio-dio-grafia

dilluns, 17 de maig del 2010

Una altra rucada feminazi!


Aquesta senyora de la fotografia, amb una rialla que desprèn un tufillo narcisista a lo "que guapa estoy y que tipo tengo", és la Ministra de Sanitat. Doncs no se li ha ocorregut altra cosa que decidir que, d'aquí poc, als nens i nenes que neixin se'ls dirà "criatures", segon ella per afavorir la igualtat: pacagarse.

Si un dia estic a l'hospital i se m'acosta una infermera, Déu no ho vulgui, per dir-me que he sigut pare d'una "criatura"; el primer que em vindria al cap és la imatge de la parenta amb l'estòmac rebentat per culpa d'un filldeputa d'alien.

Tremendes criatures aquestes que lluiten per una igualtat malentesa i malaltissa!. Vosaltres sí que feu por!.


dimecres, 12 de maig del 2010

La solució a la crisi:

És una càmara de gas:



amb els polítics a dintre!

divendres, 7 de maig del 2010

Ni dormint el deixen a un tranquil.....


Avui m'he despertat a 3/4 de 7 per anar al curro. Res d'especial si no fos perquè portava dormint 12 hores!. Cap allà a les 6 de la tarda d'ahir em va venir un atac de son, com si m'hagués picat un mosquit tse-tse, i em vaig ficar al sobre tot seguit: amb pijama i tot! (ja m'ho veia venir).

I quan m'he despertat aquest matí m'he trobat hiperdescansat. Acabava de gaudir d'una cura de son de primer ordre. Esmorzar, dutxa, i xino-xano cap a la feina com un enanitu més de la Blancaneus: aijó, aijó, nos vamos a currar!!!.

Però tot  no anaven a ser flors i violes. És el que té treballar de cara al públic. La primera atenció bé, la segona: una tocada d'ous!. He hagut d'aguantar a un puto immigrant (això sí, amb una xapeta del PSC, perquè així es pensa que ja té dret a tot), exigint-me que un tràmit que triga de sis a set mesos li fes al moment ("que no depèn de mí, senyor, que el visto bueno el donen a Madrid!"), i ell dale que dale ("usté es un mentiroso", "ques si patatín, que si patatán"). Total, que s'hagut d'anar sense resoldre el seu tràmit, i a mí se m'ha escapat un "Idiota" quan ja sortia per la porta, i que per sort no ha escoltat! (apunt personal: he de procurar no pensar en veu alta).

Tota la cura de son a pendre per cul!. He hagut d'anar a esmorzar per tornar-me a relaxar.... a veure si fins les tres no torna cap altre capullo!. Joder!.

dilluns, 3 de maig del 2010

T'estimo iaia: però no tant....


... com aquest capullo

A més a més, les meves dues iaies estan criant malves, o sigui que si fes com aquest paio, jo encara estaria pitjor que ell!.