Jo ja fa temps que he deixat de creure en
l'estadística. És una ciència matemàtica i ja se sap que, al món real, dos i dos no sempre són quatre.
Això ve a cuentu perquè a la feina ens han proposat que portem una estadística sobre el tipus de gent que ve a demanar informació de la ciutat per millorar el servei turístic. No parlo d'un poblet de la costa brava o la costa daurada, parlo d'una ciutat amb interès turístic zero, a 20 quilòmetres de Barna. Amb una regidoria de turisme que no sé a què collons ve, que és un desaprofitament de calers per als seus ciutadans!. I a sobre pensaven fer-ho a un full estadístic d'ultima generació: un full on posar palets i anotar la procedència de les persones. Per sort, la nostra cap ha tingut seny i s'ha desestimat la proposta!.
I em venen al cap altres estadístiques que em regiren l'estòmac:
- Les estadístiques de menjar saludable que (quina casualitat!) estan patrocinades per empreses que comercien amb el producte en qüestió: nous pel colesterol, iogurts antidepressius o cargols en llauna antienvelliment!.
- Les estadístiques dels governs de tot típus (i no parlem dels informes!) per acreditar alguna cosa evident per la resta dels mortals: la majoria dels usuaris de les biblioteques són estudiants, un 90 % dels usuaris de les platges ho fan per pendre el sol (l'altre 10 % per excitar-se) o el soroll dels bars musicals resulta molest als veïns de la zona (kabrons!).
- Les estadítiques de les farmacèutiques per promoure un producte que els produirà grans ingressos: les pastilles d'anfetoidol produeixen tremperes de 69 minuts, o el nou xarop Rebenta alleugera un 200 % els símptomes d'un mal de ventre 9.8 a l'escala
Ritcher.
Quin fàstic les estadístiques!
P.D.: 9 de cada 10 policies fan servir
Pasmolive!.
