divendres, 30 de juliol de 2010

Riera d'Arenys: es de ser inútiles!


Ja han arribat les primeres tempestes d'estiu i com cada any s'ha repetit el de sempre: la riera d'Arenys s'ha desbordat i s'ha emportat uns quants cotxes. I dic jo, sabent que sempre passa el mateix i que els homes i dones dels temps, de tant en quan, l'encerten: perquè collons segueixen aparcant a la riera?. Ja ho deia aquell: Es de ser inútiles!.

Per això, des d'aquest humil (i filldeputa) bloc, he preparat unes quantes alternatives:

1. Els dies de pluja aparqueu davant del gual de l'alcalde. Veureu que ràpid se l'emporta la grua!. Sí, valdrà uns calers; però no haureu de veure com declaren el vostre vehicle com a sinistre total.

2. Que Arenys de Mar declari la guerra a Arenys de Munt. Què passa?. Per menys en Bush i el seu amic l'Ansar van muntar un sidral a Iraq!. Un cop arrassada Arenys de Munt, els ciutadans que sobrevisquin podran aparcar a l'esplanada que haurà quedat lliure després de treure'n les restes de runes.

3. Tallar la N-II i desviar els vehicles cap a la riera: el tap de vehicles impedirà que qualsevol altre inútil pugui aparcar a la riera i es vegi obligat a fer marxa enrera per buscar aparcament a una altra zona.

4. Agafar a tots els toreros catalans que es quedaran a l'atur perquè facin passis de verònica a la riera. Si aconsegueixen fer desviar la riera haurem creat un nou espectacle nacional, i si no doncs ens haurem lliurat dels toreros per sempre!.

5. Fer arribar a l'Hereu la proposta d'allargar la Diagonal fins a la riera d'Arenys. Programar una visita de l'esmentat individu en un dia d'estiu amb núvols negres. Posar-lo ben al mig. El resultat, en el pitjor dels casos, pot ser la bifurcació de la riera. En el millor dels casos, marxarà a fer companyia als toreros!.

6. Muntar una zona de càmping, per exemple amb el nom de Nova Biescas. Fer-hi un descompte del 104% a qualsevol càrrec polític (o sigui: gratis i pagar-los un 4%, que és al que ja estan acostumats). Deixar que la riuada els ofegui i no treure'n els cossos. Deixar que es pudreixin in situ i que s'ofeguin, ara sí i ara també, cada cop que la riera creixi. Seria un bon monument per dedicar al ciutadà a peu que ha de patir la seva mala gestió, la seva corrupció i les seves imbecilitats vàries.

That's all folks!

dimecres, 28 de juliol de 2010

Darth Vader: el costat fosc del xoriseo!


L'altra dia vaig veure aquesta notícia per la tele i vaig flipar!.
Per fi algú fa justícia amb els putos bancs!

dilluns, 26 de juliol de 2010

Menú de diumenge post-Esquinica


Dissabte al vespre vaig anar a sopar a La Esquinica, bar de tapes de Barna (concretament a Fabra i Puig). Realment en surt un amb l'estòmac ple i la butxaca igualment  plena: 48 € a repartir entre 6 persones (7 tapes i begudes). I de postres un gelat doble a la gelateria que hi ha a prop!.

La conseqüència:

MENÚ DE DIUMENGE

Esmorzar: cafè amb llet i cereals

Dinar: un tros de Comtessa (però del Dia, que és més barata)

Sopar: mini-entrepà de fuet, iogourt grec i
llet amb sucedani de colo-cao (Hacendado, per més senyes)

MENÚ DE DILLUNS?

Molt poques ganes de treballar!.

divendres, 23 de juliol de 2010

El Tour dels frikis!


Sóc un amant de l'esport de saló: escarxofar-me al sofà mentre fan esport per la tele. Ahir a la tarda, després de molts anys, em vaig seure per veure l'etapa del Tour de la pujada al Tourmalet. Per un moment pensava que gaudirià d'un esport que últimament a baixat la meva estima per culpa de tant de ionqui a dues rodes: la vinyeta d'El Roto ho deixa ben clar. Quan s'acostaven les primeres rampes va aparéixer un pàjaru fent-li un calvo als ciclistes que anaven escapats i aquí ja vaig olorar-me que la cosa no quedaria en això. La pujada a la muntanya pirinenca va ser un reguitzell de frikis, i a quin més vomitiu!.

Recordo d'altres anys (com els del gran Indurain) com veies gent al costat de la petita carretera enarbolant tot tipus de senyeres, i també aquell friki vestit de dimoni. Però és que ara la situació és d'autèntica invasió friki. Entre d'altres, vaig poder veure: un paio vestit de trabucaire o quelcom semblant, un grup de paios amb tanga i tirants, un altre grup directament en boles, un que anava vestit de superheroi del Tour amb un vestit-malla de color groc, uns que anaven disfressats d'atropellats-zombies, i així un llarg etcètera!.

Per a quan els organitzadors de grans voltes ciclistes es decidiran a portar tancs amb ametralladores per obrir pas als corredors?. Si el que volen aquests frikis és el seu minut de glòria, perquè no es fan l'hara-kiri en directe?: així només els veuriem un sol cop!. Per a quan un ciclista es baixarà per ostiar a aquests estúpids energúmerns que fan perillar la seva estabilitat a la bici?.

En fi, Pilarí. Frikis del Tour: moriu lentament mentre un manillar us atravessa el cul i us surt per la boca!.

dimecres, 21 de juliol de 2010

Solidaritat Escatològica Catalana


Parlant l'altra dia amb una amiga de la meva parenta, que fa poc temps que viu a Barcelona, em comentava que li sorprenia l'escatologia del poble català:

- El més que conegut caganer.
- La seva variant: el pixaner.
- L'afició a cagar-nos en Déu, la mare que ens va parir, la puta, la puta d'orus, en fi: cagades vàries.
- Fer cagar el tió.
- Els pets de monja.
- Grups com Els Pets o Lax'n'Busto....
- Per no parlar de les cagades dels nostres polítics!.

I dic jo, per què no aprofitem aquest fet diferencial tan català per a fer-nos sentir?. Per què, d'un cop per totes, enviem Espanya a cagar?. L'amic Jan ha proposat la resurreció de Solidaritat Catalana. Doncs jo els hi ofereixo gratuïtament el nom més escaient:

SOLIDARITAT ESCATOLÒGICA CATALANA

ESPANYA, VES-TE'N A LA MERDA!

dilluns, 19 de juliol de 2010

Quinze dies de bogeria

Això no pot ser!. Desconnecto quinze dies i el món no para de girar!:

1. La sentència de l'Estatut

Imatges exclusives de l'Estatut al sortir del Tribunal Constitucional
"Prim, prim, prim i mort de gana", declara La Trinca.


2. La manifestació contra la sentència

"M'he escrit la xuleta a la mà perquè no sabia
justificar la meva abscència!. Sóc així de pava!"


3. La Roja guanya el mundial

Declaracions en exclusiva de Dolores Ibárruri:
"Pensaba que por fin el comunismo había llegado a Moncloa,
pero cuando vi a Paquito y a Primo De Rivera descojonándose
supe que se trataba de otra cosa..."


4. El debat del "Estado de la Nazión"

"¿Cómo estan usteeeedeeeees?"


5. L'ostiot del Tibidabo

La responsable del tren de la bruixa declara:
"Dispués de l'asidente no serramos puertas porque el efecto maruja
logró que hisiéramos más taquilla que nunca!"

I la imatge més comentada d'aquests quinze dies:

EL PETÓ D'IKER

"Tranquilo Sergio, le voy a pegar un morreo a la Carbonero
pa que se calle, y luego bajo al vestuario pa hacernos unas pajillas!"

divendres, 2 de juliol de 2010

La faixa està de rebaixes

Olé, olé, olé!



LA FAIXA


El "corsé" no està de moda,

la cotilla va de baixa,

per això els fabricants de faixes

de la indústria nacional

convoquen per la "tablilla"

al gremi de la cotilla:

dimecres a dos quarts d'onze,

assemblea general.



La faixa ...

Olé, olé, olé.

La faixa està de rebaixa.

Olé, olé, olé.

No se'ls veu gaire optimistes

aquells fabricants de faixes

altrament dits, faixistes.

dijous, 1 de juliol de 2010

Dia de la Teta: Qui era Russ Meyer?


Quan el Senyor Gerent va proposar a tots els filldeputes blogaires la convocatòria de l'1 de juliol com a Dia de la Teta, ràpidament em van venir al cap les pel·lícules del gran Russ Meyer.

Per temes d'edat només vaig gaudir-ne de les darreres i la que recordo més és Supervixens. L'especialitat de la casa: erotisme suau amb dones de mamellam espectacular i molt sentit de l'humor. La trama, normalment esbojarrada, era el de menys!.

Recordo una escena amb molta dinamita pel mig, on la noia acabava espaterrada al pic d'una muntanya, en clara referència a la Paramount, excitant-se que donava gust.

En fi, per a les hormones alterades d'adolescent aquelles pel·lícules tenien el seu què. Segurament avui en dia no tindria l'èxit que va tenir ja que amb internet es té accés a qualsevol perversitat pornogràfica però, què voleu que us digui, no té la mateixa gràcia.