dijous, 23 de desembre de 2010

Demà plego... fins l'any vinent!

John Wayne: "El jipi bueno es el jipi muerto"


Nyores i nyors, aquesta és la meva darrera entrada de l'any. Espero que sobrevisquin a la tortura dels dinars familiars d'aquest dies... o no!.

Una nadala per despedir-me de vostès!.

dimarts, 21 de desembre de 2010

De pernils i musulmans


Ahir vaig flipar en colors quan vaig escoltar aquesta notícia. Resulta que un nen musulmà ha denunciat al seu professor perquè a classe va esmentar els pernils de Trevélez i es va sentir atacat. El nen sortia plorant com si realment el professor li hagués llençat un os de pernil al cap, que realment és el que es mereixia.

Si els musulmans són tant curts de gambals com per despreciar un menjar extraordinàriament apetitós me la bufa. El que és preocupant és fins on arriba el rentat de cervell de la criatura que li hauran fet el seus pares, quan només esmentar les avantatges climatològiques  per a la criança del pernil a una zona d'Espanya li provoqui aquesta repulsió.

La cosa va anar així:

"Un alumno, "de forma muy correcta", le pidió que, por favor, no hablase de jamones, porque era musulmán y no podía oír hablar de eso. El profesor le respondió: "Lo que tú comas o coma este otro, a mí no me importa nada. La religión que tú profeses, profese este o aquel otro, todavía me importa menos. Aquí sois 30 alumnos y tú te debes adecuar a los 29 restantes y no los 29 restantes a ti". José Reyes también dijo a su alumno que, si no estaba de acuerdo con las enseñanzas y conocimientos que se imparten en el centro, tenía la posibilidad de elegir y marcharse a otro colegio."

 
Nen, tens sort que jo no aprovés les opos de professor de secundària, perquè directament t'hagués enviat a la merda!.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Quina puta mania de deixar-ho tot per a última hora!


S'acaba l'any i la gent es recorda de fer tràmits quan finalitza l'any!.
Em fareu parar boig!

A cagar a la via!!!

dilluns, 13 de desembre de 2010

Companyies d'ascensors: una altra màfia!.


Si vostès recorden els hi faig fer saber fa uns mesos (aquí) que era el nou president d'escala. No els hi torturaré amb els meus maldecaps presidencials, però si que els voldria fer saber el filldeputisme que hi ha per aquest país en moments de crisi com l'actual.

Resulta que divendres a última hora de la tarda, mentre ordenava la lleonera el pis per rebre convidats a sopar es va sentir un cop molt fort. Jo pensava que algú s'havia emprenyat amb la parenta i havia donat un cop de porta, però als cincs minuts tenia uns quants veïns trucant al timbre de casa: l'ascensor s'havia esconyat. L'edifici no és antic, no arriba als cinc anys, per tant no és gaire normal que l'ascensor deixi de respirar així com així, i més tenint en compte que havia passat la revisió de l'Ecca (l'obligatòria de cada quatre anys).

Com no s'hi va quedar ningú tancat, l'operari no va venir fins dissabte al matí. Després de barallar-s'hi un parell d'hores em va picar a la porta per entregar-me l'albarà i explicar-me què havia passat: resulta que algú havia manipulat l'ascensor i que la cabina estava a punt de caure ja que hi havien quatre cargols descollats. No s'hagués matat ningú perquè la cabina hauria quedat aguantada pels anclatges. Em va explicar que gent d'altres empreses de manteniment es dediquen a robar material, ja que les empreses constructores no acostumen a facilitar recanvis (filldeputisme mutu). També es dediquen a sabotejar la instal·lació per fer veure que el manteniment no te'l fan bé i així contractis amb ells.

Total, que entre el monopoli propi de cada empresa i el puterio que hi ha entre elles, qui paga els plats trencats som els de sempre. Al tanto, doncs, si veieu algú penjat de l'ascensor: que s'identifiqui i si cal li arrenqueu un pèl del cul per fer-li l'adn!.

divendres, 10 de desembre de 2010

Declaració de principis


1. Odio obeir: aquí i aquí

2. Tinc clar el que no vull ser: aquilicuà

3. Sempre m'han agradat les rosses: les birres clar!

4. Em foten fàstic els nostres polítics: tot i que hi hagi alternatives...

5. Visc a un lloc de merda: Sabadell, vaya pastel!.

6. I sempre estaré sota els peus del qui mana: per desgràcia!

7. Però no pas sota els peus d'un puto capellà: Amén!

8. Encara que la parentela no m'entengui: tant se m'en fot!

9. Seguiré resistint amb la meva imaginació: vomitant-la, si és necessari!

10. Si és que en el fons sós un romàntic: aquí

dijous, 9 de desembre de 2010

Desigualtat social



Les comparacions són odioses...

divendres, 3 de desembre de 2010

Com prevenir l'Alzheimer



L'exercici del dia és:



Mantingui el seu cap treballant...

Intenti crear quelcom a través de la seva memòria...

Faci quelcom que li porti bons records....!!!!

dimecres, 1 de desembre de 2010

Dia de la cançó casposa: "El mejillón" d'El Payo Juan Manuel


Aquí teniu l'enllaç a la cançó:

 AQUÍ, COLLONS!



I aquí teniu la lletra, perquè la canteu tots junts!:

EL MEJILLÓN

Señor doctor, señor doctor

me pica mucho el mejillón

miremelo

miremelo

porque me pica digamelo

(bis)



-Dice que tienes 20 años

y no sabes del amor

lo que a ti te hace falta

lo que a ti te hace falta

es que te hagan un favor



-Ay un favor, ay un favor

yo no le entiendo a usted doctor

miremelo, miremelo

porque me pica digamelo

(bis)



-Perdoname que yo te hable

de la forma en que lo hago

pero el picor se te quita

el picor se te quita

cuando pruebes un buen nabo



-Yo no lo entiendo, yo no lo entiendo

yo no lo entiendo a usted doctor

si con un nabo esto se quita

si tiene un nabo prestemelo

(bis)



-Soy doctor y por lo tanto

debo curar tu picor

verdad que ahora ya no te pica,

verdad que ahora ya no te pica

ya no te pica el mejillon



-Ya nome pica, ya no me pica

ya no me pica señor doctor

ya no me pica, ya no me pica

ya no me pica el mejillon



-Ya no le pica, ya no le pica

ya no le pica el mejillon

¡Ay que dolor! ¡ay que dolor!

decia la niña, cuando parió