dijous, 23 de desembre del 2010

Demà plego... fins l'any vinent!

John Wayne: "El jipi bueno es el jipi muerto"


Nyores i nyors, aquesta és la meva darrera entrada de l'any. Espero que sobrevisquin a la tortura dels dinars familiars d'aquest dies... o no!.

Una nadala per despedir-me de vostès!.

dimarts, 21 de desembre del 2010

De pernils i musulmans


Ahir vaig flipar en colors quan vaig escoltar aquesta notícia. Resulta que un nen musulmà ha denunciat al seu professor perquè a classe va esmentar els pernils de Trevélez i es va sentir atacat. El nen sortia plorant com si realment el professor li hagués llençat un os de pernil al cap, que realment és el que es mereixia.

Si els musulmans són tant curts de gambals com per despreciar un menjar extraordinàriament apetitós me la bufa. El que és preocupant és fins on arriba el rentat de cervell de la criatura que li hauran fet el seus pares, quan només esmentar les avantatges climatològiques  per a la criança del pernil a una zona d'Espanya li provoqui aquesta repulsió.

La cosa va anar així:

"Un alumno, "de forma muy correcta", le pidió que, por favor, no hablase de jamones, porque era musulmán y no podía oír hablar de eso. El profesor le respondió: "Lo que tú comas o coma este otro, a mí no me importa nada. La religión que tú profeses, profese este o aquel otro, todavía me importa menos. Aquí sois 30 alumnos y tú te debes adecuar a los 29 restantes y no los 29 restantes a ti". José Reyes también dijo a su alumno que, si no estaba de acuerdo con las enseñanzas y conocimientos que se imparten en el centro, tenía la posibilidad de elegir y marcharse a otro colegio."

 
Nen, tens sort que jo no aprovés les opos de professor de secundària, perquè directament t'hagués enviat a la merda!.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Quina puta mania de deixar-ho tot per a última hora!


S'acaba l'any i la gent es recorda de fer tràmits quan finalitza l'any!.
Em fareu parar boig!

A cagar a la via!!!

dilluns, 13 de desembre del 2010

Companyies d'ascensors: una altra màfia!.


Si vostès recorden els hi faig fer saber fa uns mesos (aquí) que era el nou president d'escala. No els hi torturaré amb els meus maldecaps presidencials, però si que els voldria fer saber el filldeputisme que hi ha per aquest país en moments de crisi com l'actual.

Resulta que divendres a última hora de la tarda, mentre ordenava la lleonera el pis per rebre convidats a sopar es va sentir un cop molt fort. Jo pensava que algú s'havia emprenyat amb la parenta i havia donat un cop de porta, però als cincs minuts tenia uns quants veïns trucant al timbre de casa: l'ascensor s'havia esconyat. L'edifici no és antic, no arriba als cinc anys, per tant no és gaire normal que l'ascensor deixi de respirar així com així, i més tenint en compte que havia passat la revisió de l'Ecca (l'obligatòria de cada quatre anys).

Com no s'hi va quedar ningú tancat, l'operari no va venir fins dissabte al matí. Després de barallar-s'hi un parell d'hores em va picar a la porta per entregar-me l'albarà i explicar-me què havia passat: resulta que algú havia manipulat l'ascensor i que la cabina estava a punt de caure ja que hi havien quatre cargols descollats. No s'hagués matat ningú perquè la cabina hauria quedat aguantada pels anclatges. Em va explicar que gent d'altres empreses de manteniment es dediquen a robar material, ja que les empreses constructores no acostumen a facilitar recanvis (filldeputisme mutu). També es dediquen a sabotejar la instal·lació per fer veure que el manteniment no te'l fan bé i així contractis amb ells.

Total, que entre el monopoli propi de cada empresa i el puterio que hi ha entre elles, qui paga els plats trencats som els de sempre. Al tanto, doncs, si veieu algú penjat de l'ascensor: que s'identifiqui i si cal li arrenqueu un pèl del cul per fer-li l'adn!.

divendres, 10 de desembre del 2010

Declaració de principis


1. Odio obeir: aquí i aquí

2. Tinc clar el que no vull ser: aquilicuà

3. Sempre m'han agradat les rosses: les birres clar!

4. Em foten fàstic els nostres polítics: tot i que hi hagi alternatives...

5. Visc a un lloc de merda: Sabadell, vaya pastel!.

6. I sempre estaré sota els peus del qui mana: per desgràcia!

7. Però no pas sota els peus d'un puto capellà: Amén!

8. Encara que la parentela no m'entengui: tant se m'en fot!

9. Seguiré resistint amb la meva imaginació: vomitant-la, si és necessari!

10. Si és que en el fons sós un romàntic: aquí

dijous, 9 de desembre del 2010

Desigualtat social



Les comparacions són odioses...

dimarts, 7 de desembre del 2010

divendres, 3 de desembre del 2010

Com prevenir l'Alzheimer



L'exercici del dia és:



Mantingui el seu cap treballant...

Intenti crear quelcom a través de la seva memòria...

Faci quelcom que li porti bons records....!!!!

dimecres, 1 de desembre del 2010

Dia de la cançó casposa: "El mejillón" d'El Payo Juan Manuel


Aquí teniu l'enllaç a la cançó:

 AQUÍ, COLLONS!



I aquí teniu la lletra, perquè la canteu tots junts!:

EL MEJILLÓN

Señor doctor, señor doctor

me pica mucho el mejillón

miremelo

miremelo

porque me pica digamelo

(bis)



-Dice que tienes 20 años

y no sabes del amor

lo que a ti te hace falta

lo que a ti te hace falta

es que te hagan un favor



-Ay un favor, ay un favor

yo no le entiendo a usted doctor

miremelo, miremelo

porque me pica digamelo

(bis)



-Perdoname que yo te hable

de la forma en que lo hago

pero el picor se te quita

el picor se te quita

cuando pruebes un buen nabo



-Yo no lo entiendo, yo no lo entiendo

yo no lo entiendo a usted doctor

si con un nabo esto se quita

si tiene un nabo prestemelo

(bis)



-Soy doctor y por lo tanto

debo curar tu picor

verdad que ahora ya no te pica,

verdad que ahora ya no te pica

ya no te pica el mejillon



-Ya nome pica, ya no me pica

ya no me pica señor doctor

ya no me pica, ya no me pica

ya no me pica el mejillon



-Ya no le pica, ya no le pica

ya no le pica el mejillon

¡Ay que dolor! ¡ay que dolor!

decia la niña, cuando parió



dilluns, 29 de novembre del 2010

Entrevista exclusiva a Carod Rovira


Senyores i senyors, Deixeble d'Onan ha localitzat un dels homes més buscats aquest dilluns post-electoral i ens ha concedit en autèntica exclusiva la següent entrevista:

- Deixeble d'Onan: Bona tarda Sr. Carod.
- Carod Rovira: Bona tagda.
- D.O.: Catalunya sencera està impacient per que ens faci una valoració als resultats d'ahir.
- C.D.: Ah sí? -s'aguanta el riure- Primera notícia.
- D.O.: Doncs sí. Els estrepitosos resultats d'ERC donen que parlar. No n'ha de dir res vostè d'això?.
- C.R.: Homeee...pfffff -el riure es quasi irrefenable-. A mí em van dir que no aparegués durant la campanya electoral perquè la meva presència feia perdre vots i això és el que he fet... pfffff -em llença uns quants capellans a la cara-. Sóc un home de partit, jo!.
- D.O.: I com valora l'Entrada del Partit d'en Laporta al Parlament?.
- C.R.: Pfffff... -la cara se li posa vermella com un pebrot-.
- D.O.: I el paper de Reagrupament d'en Carretero?.
- C.R.: Jua, jua, juas!.
- D.O.: Bé, sembla que haurem d'acabar l'entrevista un altre dia.
- C.R.: ...
- D.O.: Tranquil, ja aviso jo a l'ambulància. 112?. Escolti, que tinc aquí a un senyor amb un atac de riure. Que no, que no és cap broma. Se li ha posat la cara de blau marí i li ha sortit una taca humida al baixventre. Sí, suposo que s'ha pixat. Buenu, però veniu o què?. Gràcies, però el més ràpid possible, eh?. D'acord.

diumenge, 28 de novembre del 2010

Targeta vermella al maltracte (2ª part)

Per maltractar al bon gust musical!. 

 Per maltractar als televidents sent totalment
parcial i no criticar mai al psoesocialistes!.

 Per la seva pedanteria i palles mentals literàries!.

 Per aprofitar la seva condició sexual
per fer el "trepa" a les llistes psoesocialistes!.

Per xulo i filldeputa!
(Sí, l'altre cop ja hi era; però s'ho mereix...
PER XULO I FILLDEPUTA!!!)

dimecres, 24 de novembre del 2010

Jódete!

"Collons!. I això que havia apujat el termostat
de l'estudi fins el 10 sota zero!".



Pobret, s'ha quedat sense cara a cara...




(musiqueta)

dilluns, 22 de novembre del 2010

De naps i cols


A un dels meus germans, des de fa una parell d'anys, li ha vingut la dèria de fer-se un hortet a casa. Només espero que no s'espanti gaire amb sorpreses com aquestes:

 La poma-cony


 Tubercles incestuosos


 Pebrots acapullats


 Això sí que és un nap!


I algun altre avortament!!!

dijous, 18 de novembre del 2010

Targeta vermella al maltracte

 Per maltractar als televidents amb tertúlies
pseudopolítiques mesetàries!.

Per maltractar als cinèfils amb pel·lícules
repetitives i egocèntriques!. 

 Per maltractar als lectors que no tenen culpa
de que després del prozac no hi hagi res de res!.

 Per maltractar als televidents amb telescombraria
i no li caigui la cara de vergonya ni després de
fer veure que havia escrit un llibre!.

Per xulo i filldeputa!.

dimecres, 17 de novembre del 2010

Què gran era el cinema!


Avui, no em preguntin per què, m'ha vingut al cap una petita gamberrada que ens va passar pel cap fer a un parell d'amics i a mí. A una d'aquelles tardes de tertúlia en època universitària, sota els efectes d'unes quantes birres, vam idear una petita malifeta cinematogràfica dirigida a José Luis Garci.

En aquella època en Garci presentava el programa "Qué grande es el cine". Tots tres n'erem abonats permanents ja que hi solies veure autèntiques obres mestres. Però un món a part eren les tertúlies d'abans i després de les pel·lícules, autèntics shows d'esnobisme pretenciós i prepotència intel·lectual. Amb tertulians il·lustres com el pederastra Sánchez Dragó o el pedant escriptor Juan Manuel de Prada que per aquella època havia publicat una novel·la que es diu "Coños" i que fa un parell d'anys vaig trobar a una terrassa de Madrid fent el cafetó amb el Toni Cantó (no m'estranya que el deixés l'Eva Cobo!). Tot sota una boira de fum de tabac, puros i ves a saber què més.

Doncs al Garci aquest dels pebrots se li va ocórrer que els televidents enviessin les votacions de les millors pel·lícules de la història del cinema. Nosaltres, dolentots com erem, vam decidir elaborar un parell de postaletes amb nou autèntiques bazòfies cinematogràfiques i, en darrer lloc, posar-ne una de les seves.

Un exemple seria:

1. Yo hice a Roque III (amb Pajares i Esteso).
2. Don Cipote de la Mancha.
3. Emmanuelle 4.
4. Raza (la del Franco).
5. Etc, ect....acabin-la vostès... (i per que en aquelles èpoques no s'havien fet els Torrentes, Isi/Disi i altres porqueries).
.
.
10. Volver a empezar.

Per desgràcia no les vam arribar a enviar!.



dilluns, 15 de novembre del 2010

28-N: Vote for Nobody


Visca la demagògia barata!

I la cançoneta de torn la trobaran

divendres, 12 de novembre del 2010

Al carrer per zoofílic

A mamar-la!

Aquest bon home de la foto és Joel Monaghan. Es veu que és una llegenda del rugby australià, però l'han fotut fora de l'equip per fer-se aquesta bonica fotografia.

Si voleu saber més, cliqueu aquí.

Potser el gos era del president del club....

dimecres, 10 de novembre del 2010

Setmana de la moda punk a El Corte Inglés


S'ha de ser de ser capullo!.

Vas a Londres i et fas la foto amb el punkies de postal!



A tots aquests imbècils els hi deixo aquesta

dilluns, 8 de novembre del 2010

Sóc un filldeputa més de l'engranatge electoral!

Sí senyors (i nyores!), a partir d'avui estan venint els pringats agraciats ciutadans a recollir el nomenament per estar a una mesa electoral (sí, en català també es diu mesa!). És llavors quan em trec el meu somriure de funcionari a qui li han descomptat el sou i li deixo anar: "ha estat escollit vostè per estar a una mesa electoral" (i penso, i si ets culè o merengue fes-te fotre per partida doble, capullo!).

Perquè vegin que no sóc tant fill de puta com semblo, els hi dono gratuïtament un parell de consells:

1. Si algun desconegut truca a casa, actuin com ho farien davant un venedor d'enciclopèdies (en queden?), un comercial d'alguna empresa elèctrica, gas o telefònica: amaguin-se sota el llit i si insisteixen comencin a miolar... Ja tenen una part del camí fet: si no els troben a casa ni un segon cop (compte gent! passen dos cops per casa!) deixaran una notificació a la bústia.

2. Si els hi deixen la notificació a la bústia?. Tan senzill com no anar a recollir el nomenament. Per reconéixer-la pensin que posarà que es tracta d'una notificació urgent i sense identificar-ne el departament responsable.

3. Si són tant burros que ja han recollit el nomenament tenen l'opció de no presentar-se el dia de les eleccions, però oju!: sàpiguen que no presentar-se està penat amb una multa que fins avui mai ha sigut efectiva, però amb els temps que corren no m'estranyaria gens que aquest cop els hi doni per sancionar a la gent notificada que no s'ha presentat a constituir la mesa electoral.

Apa, ja estan avisats!. I a qui li toqui la grossa electoral ja ho sap: que es foti!!!.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Los niños con los niños, las niñas con las niñas!


Ja hi tornen els lumbreres d'Igualtat!. Segons la següent notícia, demanarà que s'acabin els jocs sexistes als col·legi. Què passa, ja no es podrà jugar a metges?.  Perquè jo m'ho vaig passar teta (mai millor dit) sobant a les meves companyes d'infantesa!, i no per això m'he convertit en un perillós violador o un mascliste apallissaparentes!.

I si deixem que els nens i nenes juguin a el què els hi roti?. Què faran?: obligar als nens a jugar a la comba i a les nenes a futbol?. Colla de garrulos!.

Us deixo que tinc feina!.

divendres, 29 d’octubre del 2010

Servicaixa: servimanguis, servijetes, servicapullos,...


Et foto els calers com ningú!

Que els bancs i les caixes són uns lladres i usurers ja ho tenim tots assumit, però encara trobo increïble la situació que he viscut aquesta setmana. Vaig comprar entrades pel concert dels Scissor Sisters a Barcelona. Resulta que la gira europea s'ha suspès i a la ràdio, a bombo i plateret, anunciaven que podries recuperar els diners de les entrades allà on ho haguessis comprat. Vaig deixar passar un parell de dies i em vaig presentar a una oficina de Els fatxes de l'Opus La Caixa, doncs jo les havia comprat per Servicaixa.

Conversa totalment real:

- Txisky: Bon dia, venia a demanar els diners de dues entrades que vaig comprar per a un concert que s'ha suspès.
- Caixera Estúpida: ???? (mentre agafava les entrades i el tiquet de confirmació de compra).
- T: Les vaig comprar a Servicaixa, se suposa que vosaltres me les heu d'abonar.
- C. E.: Diria que no.... (truca per telèfon)... No, em diuen que te les abonaran al lloc del concert (Razzamatazz).
- T: A veure, si us les he comprat a vosaltres, perquè no me les aboneu vosaltres?.
- C.E.: (marxa a veure a la cap d'oficina)..... Doncs no, hauries d'anar a Razzamatazz i allà te les abonaran.
- T: Si clar, i la comissió que us emporteu vosaltres també me la tornaran, oi?.
- C.E.: (es queda a quadros)...   (torna a anar a parlar amb la seva cap, la qual veig que s'agita en mig de convulsions a la cadira com dient "aquest tio és gilipolles!").... Doncs no, em diuen que has d'anar al lloc on se celebrava el concert.
- T: Doncs ja m'informaré al local, però com no sigui així demà em tens aquí per posar una reclamació!.

O sigui, segons el seu raonament, si a la fruitera em trobo una poma amb un cuc, hauré d'anar a reclamar a Mercabarna (en el millor dels casos) o buscar pel meu propi compte al pagès de torn per apallissar-lo!.

Vaig marxar emprenyat com una mona!. A la feina envio un correu a Razzmatazz i al dia següent em contesten que "nanai del Paraguai", que la pasta l'ha d'apoquinar Servicaixa. Casualment (o no), als cinc minuts d'haver enviat el correu m'arriba un sms de Servicaixa (en castellà, of course): "En unos días recibirá el abono del importe de sus entradas"...

De moment encara no he cobrat...

Què hauria de fer amb la caixera i, sobre tot, amb la seva cap?. El dubte el tinc entre fer servir un bazooka, una semiautomàtica o una arma de destrucció massiva.

Amb l'atur que hi ha al país i tant d'incompetent que ens hem de menjar amb patates!.

El què més em fot és que era un regal sorpresa per l'aniversari de la parenta. Ara s'haurà de conformar amb... millor no ho dic, per si llegeix això!.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Compte amb els alls, noies!



No mengeu molt all, que ja veieu el que passa!

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Txisky a la jungla


No, no!, no he anat a parar al bell clavegueram de la ciutat!. És que els vull parlar de Frank en la jungla. Primer vaig saber d'ell per la ràdio, ja que el Toni Clapés posa talls per enfotre-se'n d'ell. Però ahir em va deixar ben enganxat a la pantalla.

Mirin, és un malparlat, una mica garrulo i, a sobre, culé; però cony!, darrera d'aquesta façana hi trobem el Rodríguez De La Fuente del segle XXI!. Ja n'estic fart de diumenges al vespre on només parlen de futbol, i menys quan la travessa no acompanya a la meva sort, però encara estava més fart del senyor Follonero. Que ja canses, tio!. Tant bon rotllito amb els polítics (Otegui inclós) fot bassarda; i a sobre, últimament, s'ha dedicat a ensenyar-nos lo bon tios que són els rumanesos. Ves a viure un any al costat d'un campament d'aquesta màfia gipsy i sabràs el que és conviure amb ells, capullo!.

Doncs per fi he trobat el meu programa pels diumenges al vespre. És curtet, la qual cosa el beneficia. La setmana passada se'l veia capturar serps pels wàters asiàtics. Aquest diumenge, però, ens va ensenyar com utilitzen els elefants pels treballs forestals il·legalment i, al final del reportatge, es va veure com sota aquesta façana de xulopiscines s'hi amaga un cervell mínimament coherent: va decidir tallar el reportatge fart de veure com patien els paquiderms.

Que se'n fotin del Frank, però ningú ha tingut els sants pebrots d'ensenyar aquests típus d'imatges.

Bravo Frank!.

dijous, 21 d’octubre del 2010

Atracament a mà armada: el 010 de Barcelona

Ayuntamiento de Can Fangaaa, digameeeee????

Estic sorprès, realment sorprès, que ningú faci públic el robatori que els ciutadans patim quan es truca al Servei d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona (per sort no és el meu cas!). Aquest servei és el conegut com 010 i serveix per realitzar alguns tràmits de l'ajuntament. Però, oh sorpresa!, trucant al 010 només et sortirà l'Ajuntament de Barcelona si t'hi trobes; si truques de fora de Can Fanga hauràs de trucar al 807.11.77.00.

Per si algú encara ignora que significa trucar a un 807, la tarifa és d'1,29 € per minut. O sigui que si has de solucionar algun tràmit que et tinguin penjat del telèfon 10 minuts, rebràs a la factura del telèfon el càrrec d'una trucadeta de quasi 13 €.

Veig a aquesta notícia que se sancionen a moltes empreses que fan servir aquest típus de telèfon. Però què collons passa amb Hereu and Cia?. Evidentment una part va a parar a l'empresa subcontractada en fer el servei, amb teleoperadors que cobren un sou de merda. Però m'agradaria saber quan recapta l'ajuntament per aquest servei i, sobre tot, a quines butxaques va parar. L'ajuntament no és un servei públic?. No seria més lògic tenir una línia 902?. Ja no demano que sigui gratuïta!.

Ciutadans! Us cobren un servei a preu de putes!!!

Amén....... a menudo llueve...!!!

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Begudes estranyes


Aquesta de la foto és la Kate Hudson. El motiu de la seva borratxera la ignoro, però potser va provar alguna d'aquestes begudes que he trobat aquí:

1. Llet materna en tetra brick (perquè no li diuen teta brick?. ho sento, l'acudit era massa temptador!)

2. Licor de cannabis (no ho trobo gens novedós, ja existeix la cervesa de cannabis).

3. Pepsi amb gust de cogombre (això ha de ser fastigós!).

4. Aigua amb proteïnes i gust de carn (molt saludable, sí).

5. Sang sintètica (la moda dels vampirs ja cansa...).

6. Coolpis, préssec amb gust d'un plat coreà (el nom ja tira enrera!).

7. Aigua d'aixeta de Nova York purificada (perquè?, si la purifiquen li treuen la gràcia!).

8. Cervesa de tomàquet (i és de Budweiser?. L'hauria preferit d'Orlando "aquí hay tomate").

9. Vodka anti-resaca (i jo que m'ho crec!).

10. Gasosa tranquilitzant (i regalen condons punxats?).

dilluns, 18 d’octubre del 2010

No em toqueu els borbons!

¿¿¿¿¿Como están ustedes?????


És lo que faltava: una puta sèrie sobre la teleprincesa i l'hereubabau!. Es veu que ja li estant preparant la successió al papi, fent veure que el seu fill és un noi de profit adaptat als nous temps (casar-se amb una plebeia, quin atreviment!). Més atreviment va tenir la germaneta mongo, que es va casar amb un adicte a la cocaïna!. Del braguetasso del handbolista amb la tercera germana (la que té veu d'home), no en parlaré.

Volen fer creure a tothom que és el gendre ideal que totes les mares voldrien. Sí, la meva també. Per tocar-me els collons, fins i tot, s'atreveix a dir-me que m'hi assemblo!. Tenir mare per això!. El dimecres la meva mare va caure a casa.... ja la vaig avisar: el proper cop que es foti de lloros, que truqui a la Zarzuela!.

Recordo quan van fer un reportatge de quan el mossalbete feia la mili a Saragossa. Es veien unes imatges del paio corrent amb un grupet que anava bastant endarrerit. Doncs no vaig trigar a saber (a les cues per quedar exempt de la mili te n'assabentes de tot!) que allò era un autèntic timo: els van dir que anessin bastant endarrera, ja que normalment el principito acabava treient la llengua i molt pel darrera dels seus companys (mira!, en això sí que m'hi assemblo!).

Si tant demòcrata és ho tindria molt fàcil: abans d'acceptar la corona que es convoqui un referèndum per si volem monarquia o república. Ja ho sé, no ho farà; però perd una oportunitat d'or ja que crec que les guanyaria i de sobres. Ja farien mans i mànigues tots els mitjans de comunicació centralistes (i alguns que no) per infectar-nos del virus monàrquic!. La meva única esperança és que aparegui un descendent bastard dels Trastàmara que reclami la seva part de la corona....

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Samurais i yakuzas

 Un cop més han arribat a Sitges jornades de sang i fetge, violència gratuïta, on és més fàcil trobar-te a un friki gòtic que a un gai. Puntual a la meva cita anual, el dia de la Pilarica vaig anar a disfrutar d'una jornada de cinema només interrompuda per una suculenta fideuà.

Una lleugera pluja ens va donar la benvinguda, la matinal ens tenia preparada una pel·lícula de samurais en tota regla: Thirteen Assassins, l'última d'en Takashi Miike. Si heu vist els Set Samurais de l'Akira Kurosawa (el precedent del western Els Set Magnífics), us en podeu imaginar l'argument: onze paios lluiten contra tot un exèrcit en una batalla final espectacular. Qualsevol altra pel·lícula de samurais us semblarà un nou exercici d'autocomplaença del José Luis Garci!. Pur entreteniment, dos terços del film són per a preparar-nos per a la batalla final que succeeix a l'últim terç. Tot bé, tot correcte, però no espereu cap missatge ni polles en vinagre. Això sí, esperava encara més sang per fotograma, tenint en compte que el director és un especialista en imatges bèsties. Suposo que tots ens anem fent grans...

I després de la fideuà, el retorn de Kitano a la cinematografia dedicada a la màfia japonesa: Outrage. Després d'uns quants anys fent porqueria, en Kitano ha tornat a fer un film de yakuzas!. Per cert, com collons es diu en català "yakuza"?; el mot més semblant que he trobat és el de PSC(PSC-PSOE), però el trobo massa llarg...
A lo que anàvem, personalment vaig descobrir a Kitano a Brother. No arriba a l'esplendor d'aquesta, però si us agrada veure com els diferents clans es putegen els uns als altres aquesta és la vostra pel·lícula.

En resum: no ha sigut un mal any. D'altres vegades m'havia de conformar en veure una de regular, una de dolenta i una altra de vomitiva!.

divendres, 8 d’octubre del 2010

Vigileu amb el Pont del Pilar



RECORDEU:



Si feu el pont del Pilar,

vigileu amb els pilars dels ponts!

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Jimi Hendrix era un pallasso!

"Juas, juas, juas!!!"

Sí senyores i senyors, en Jimi Hendrix era un puto pallasso!. Tocava la guitarra només a les estones lliures. No em creuen?. Mirin, doncs, aquesta notícia.

Per qui no tingui ganes de llegir li resumiré: el puto Hendrix va anar a un pub a fer unes birres i li van negar l'entrada. Es va emprenyar com un mico, doncs pensava que era una clara mostra de racisme. Res més lluny de la realitat. En Jimi duia la seva habitual jaqueta militar que veieu a la foto, i al pub en qüestió hi havia un cartell que posava "Prohibida l'entrada a pallassos del circ". Prop del pub s'hi havia instal·lat un circ i els pallassos havien creat més d'un problema al local, i els amos van decidir no deixar entrar a ningú amb indumentària "sospitosa". Un altre mèrit de l'artista és la seva mort: ofegat en els seus propis vòmits.... però això ja és una altra història.

I de pallassos va la cosa, perque aquest altre va sortir escollit diputat a Brasil i resulta que no sap ni llegir ni escriure!. Acollonant!. Al pas que anem em veig al Tortell Poltrona ocupant el despatx d'en Saura... clar, que no sé qui és més pallasso dels dos!.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Cent entrades: ejaculant sobre el meu ego!

Txisky: "Que bé que m'anirien!"


Sí, ja sé, la imatge és una puta merda, però què volieu?. Si hagués posat la foto d'una bandarra sortint d'un pastís, segur que hauria aparegut el típic comentari feminazi: "tots els tios sou igual, aneu més calents que les morenes de la meva lesboparella!". Si la foto fos d'un tio bo sortint d'un pastís.... ho sento noies i lestors gais, però mai en posaré cap!.

En fi, per evitar cap típus d'atac envers la meva persona (digueu-me covard i marica!), teniu 100 €. Us el imprimiu i els gasteu amb els que us roti!.




dijous, 30 de setembre del 2010

Amors impossibles


Qui no en coneix?. No es poden ni veure, però en el fons un dels dos (com a mínim) està penjat de l'altre....


La Pilarica i el Miguel Àngel Rodríguez:



L'Eduardo García Serrano i la seva zorra favorita:

 

El Pare Apel·les i la mongeta Forcades:



La princesa del pueblo i el Principito:


En Woody i l'Alien:

 


La MalSònia i el Dr. Muerte?: