divendres, 29 d’octubre de 2010

Servicaixa: servimanguis, servijetes, servicapullos,...


Et foto els calers com ningú!

Que els bancs i les caixes són uns lladres i usurers ja ho tenim tots assumit, però encara trobo increïble la situació que he viscut aquesta setmana. Vaig comprar entrades pel concert dels Scissor Sisters a Barcelona. Resulta que la gira europea s'ha suspès i a la ràdio, a bombo i plateret, anunciaven que podries recuperar els diners de les entrades allà on ho haguessis comprat. Vaig deixar passar un parell de dies i em vaig presentar a una oficina de Els fatxes de l'Opus La Caixa, doncs jo les havia comprat per Servicaixa.

Conversa totalment real:

- Txisky: Bon dia, venia a demanar els diners de dues entrades que vaig comprar per a un concert que s'ha suspès.
- Caixera Estúpida: ???? (mentre agafava les entrades i el tiquet de confirmació de compra).
- T: Les vaig comprar a Servicaixa, se suposa que vosaltres me les heu d'abonar.
- C. E.: Diria que no.... (truca per telèfon)... No, em diuen que te les abonaran al lloc del concert (Razzamatazz).
- T: A veure, si us les he comprat a vosaltres, perquè no me les aboneu vosaltres?.
- C.E.: (marxa a veure a la cap d'oficina)..... Doncs no, hauries d'anar a Razzamatazz i allà te les abonaran.
- T: Si clar, i la comissió que us emporteu vosaltres també me la tornaran, oi?.
- C.E.: (es queda a quadros)...   (torna a anar a parlar amb la seva cap, la qual veig que s'agita en mig de convulsions a la cadira com dient "aquest tio és gilipolles!").... Doncs no, em diuen que has d'anar al lloc on se celebrava el concert.
- T: Doncs ja m'informaré al local, però com no sigui així demà em tens aquí per posar una reclamació!.

O sigui, segons el seu raonament, si a la fruitera em trobo una poma amb un cuc, hauré d'anar a reclamar a Mercabarna (en el millor dels casos) o buscar pel meu propi compte al pagès de torn per apallissar-lo!.

Vaig marxar emprenyat com una mona!. A la feina envio un correu a Razzmatazz i al dia següent em contesten que "nanai del Paraguai", que la pasta l'ha d'apoquinar Servicaixa. Casualment (o no), als cinc minuts d'haver enviat el correu m'arriba un sms de Servicaixa (en castellà, of course): "En unos días recibirá el abono del importe de sus entradas"...

De moment encara no he cobrat...

Què hauria de fer amb la caixera i, sobre tot, amb la seva cap?. El dubte el tinc entre fer servir un bazooka, una semiautomàtica o una arma de destrucció massiva.

Amb l'atur que hi ha al país i tant d'incompetent que ens hem de menjar amb patates!.

El què més em fot és que era un regal sorpresa per l'aniversari de la parenta. Ara s'haurà de conformar amb... millor no ho dic, per si llegeix això!.

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Compte amb els alls, noies!



No mengeu molt all, que ja veieu el que passa!

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Txisky a la jungla


No, no!, no he anat a parar al bell clavegueram de la ciutat!. És que els vull parlar de Frank en la jungla. Primer vaig saber d'ell per la ràdio, ja que el Toni Clapés posa talls per enfotre-se'n d'ell. Però ahir em va deixar ben enganxat a la pantalla.

Mirin, és un malparlat, una mica garrulo i, a sobre, culé; però cony!, darrera d'aquesta façana hi trobem el Rodríguez De La Fuente del segle XXI!. Ja n'estic fart de diumenges al vespre on només parlen de futbol, i menys quan la travessa no acompanya a la meva sort, però encara estava més fart del senyor Follonero. Que ja canses, tio!. Tant bon rotllito amb els polítics (Otegui inclós) fot bassarda; i a sobre, últimament, s'ha dedicat a ensenyar-nos lo bon tios que són els rumanesos. Ves a viure un any al costat d'un campament d'aquesta màfia gipsy i sabràs el que és conviure amb ells, capullo!.

Doncs per fi he trobat el meu programa pels diumenges al vespre. És curtet, la qual cosa el beneficia. La setmana passada se'l veia capturar serps pels wàters asiàtics. Aquest diumenge, però, ens va ensenyar com utilitzen els elefants pels treballs forestals il·legalment i, al final del reportatge, es va veure com sota aquesta façana de xulopiscines s'hi amaga un cervell mínimament coherent: va decidir tallar el reportatge fart de veure com patien els paquiderms.

Que se'n fotin del Frank, però ningú ha tingut els sants pebrots d'ensenyar aquests típus d'imatges.

Bravo Frank!.

dijous, 21 d’octubre de 2010

Atracament a mà armada: el 010 de Barcelona

Ayuntamiento de Can Fangaaa, digameeeee????

Estic sorprès, realment sorprès, que ningú faci públic el robatori que els ciutadans patim quan es truca al Servei d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona (per sort no és el meu cas!). Aquest servei és el conegut com 010 i serveix per realitzar alguns tràmits de l'ajuntament. Però, oh sorpresa!, trucant al 010 només et sortirà l'Ajuntament de Barcelona si t'hi trobes; si truques de fora de Can Fanga hauràs de trucar al 807.11.77.00.

Per si algú encara ignora que significa trucar a un 807, la tarifa és d'1,29 € per minut. O sigui que si has de solucionar algun tràmit que et tinguin penjat del telèfon 10 minuts, rebràs a la factura del telèfon el càrrec d'una trucadeta de quasi 13 €.

Veig a aquesta notícia que se sancionen a moltes empreses que fan servir aquest típus de telèfon. Però què collons passa amb Hereu and Cia?. Evidentment una part va a parar a l'empresa subcontractada en fer el servei, amb teleoperadors que cobren un sou de merda. Però m'agradaria saber quan recapta l'ajuntament per aquest servei i, sobre tot, a quines butxaques va parar. L'ajuntament no és un servei públic?. No seria més lògic tenir una línia 902?. Ja no demano que sigui gratuïta!.

Ciutadans! Us cobren un servei a preu de putes!!!

Amén....... a menudo llueve...!!!

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Begudes estranyes


Aquesta de la foto és la Kate Hudson. El motiu de la seva borratxera la ignoro, però potser va provar alguna d'aquestes begudes que he trobat aquí:

1. Llet materna en tetra brick (perquè no li diuen teta brick?. ho sento, l'acudit era massa temptador!)

2. Licor de cannabis (no ho trobo gens novedós, ja existeix la cervesa de cannabis).

3. Pepsi amb gust de cogombre (això ha de ser fastigós!).

4. Aigua amb proteïnes i gust de carn (molt saludable, sí).

5. Sang sintètica (la moda dels vampirs ja cansa...).

6. Coolpis, préssec amb gust d'un plat coreà (el nom ja tira enrera!).

7. Aigua d'aixeta de Nova York purificada (perquè?, si la purifiquen li treuen la gràcia!).

8. Cervesa de tomàquet (i és de Budweiser?. L'hauria preferit d'Orlando "aquí hay tomate").

9. Vodka anti-resaca (i jo que m'ho crec!).

10. Gasosa tranquilitzant (i regalen condons punxats?).

dilluns, 18 d’octubre de 2010

No em toqueu els borbons!

¿¿¿¿¿Como están ustedes?????


És lo que faltava: una puta sèrie sobre la teleprincesa i l'hereubabau!. Es veu que ja li estant preparant la successió al papi, fent veure que el seu fill és un noi de profit adaptat als nous temps (casar-se amb una plebeia, quin atreviment!). Més atreviment va tenir la germaneta mongo, que es va casar amb un adicte a la cocaïna!. Del braguetasso del handbolista amb la tercera germana (la que té veu d'home), no en parlaré.

Volen fer creure a tothom que és el gendre ideal que totes les mares voldrien. Sí, la meva també. Per tocar-me els collons, fins i tot, s'atreveix a dir-me que m'hi assemblo!. Tenir mare per això!. El dimecres la meva mare va caure a casa.... ja la vaig avisar: el proper cop que es foti de lloros, que truqui a la Zarzuela!.

Recordo quan van fer un reportatge de quan el mossalbete feia la mili a Saragossa. Es veien unes imatges del paio corrent amb un grupet que anava bastant endarrerit. Doncs no vaig trigar a saber (a les cues per quedar exempt de la mili te n'assabentes de tot!) que allò era un autèntic timo: els van dir que anessin bastant endarrera, ja que normalment el principito acabava treient la llengua i molt pel darrera dels seus companys (mira!, en això sí que m'hi assemblo!).

Si tant demòcrata és ho tindria molt fàcil: abans d'acceptar la corona que es convoqui un referèndum per si volem monarquia o república. Ja ho sé, no ho farà; però perd una oportunitat d'or ja que crec que les guanyaria i de sobres. Ja farien mans i mànigues tots els mitjans de comunicació centralistes (i alguns que no) per infectar-nos del virus monàrquic!. La meva única esperança és que aparegui un descendent bastard dels Trastàmara que reclami la seva part de la corona....

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Samurais i yakuzas

 Un cop més han arribat a Sitges jornades de sang i fetge, violència gratuïta, on és més fàcil trobar-te a un friki gòtic que a un gai. Puntual a la meva cita anual, el dia de la Pilarica vaig anar a disfrutar d'una jornada de cinema només interrompuda per una suculenta fideuà.

Una lleugera pluja ens va donar la benvinguda, la matinal ens tenia preparada una pel·lícula de samurais en tota regla: Thirteen Assassins, l'última d'en Takashi Miike. Si heu vist els Set Samurais de l'Akira Kurosawa (el precedent del western Els Set Magnífics), us en podeu imaginar l'argument: onze paios lluiten contra tot un exèrcit en una batalla final espectacular. Qualsevol altra pel·lícula de samurais us semblarà un nou exercici d'autocomplaença del José Luis Garci!. Pur entreteniment, dos terços del film són per a preparar-nos per a la batalla final que succeeix a l'últim terç. Tot bé, tot correcte, però no espereu cap missatge ni polles en vinagre. Això sí, esperava encara més sang per fotograma, tenint en compte que el director és un especialista en imatges bèsties. Suposo que tots ens anem fent grans...

I després de la fideuà, el retorn de Kitano a la cinematografia dedicada a la màfia japonesa: Outrage. Després d'uns quants anys fent porqueria, en Kitano ha tornat a fer un film de yakuzas!. Per cert, com collons es diu en català "yakuza"?; el mot més semblant que he trobat és el de PSC(PSC-PSOE), però el trobo massa llarg...
A lo que anàvem, personalment vaig descobrir a Kitano a Brother. No arriba a l'esplendor d'aquesta, però si us agrada veure com els diferents clans es putegen els uns als altres aquesta és la vostra pel·lícula.

En resum: no ha sigut un mal any. D'altres vegades m'havia de conformar en veure una de regular, una de dolenta i una altra de vomitiva!.

divendres, 8 d’octubre de 2010

Vigileu amb el Pont del Pilar



RECORDEU:



Si feu el pont del Pilar,

vigileu amb els pilars dels ponts!

dimecres, 6 d’octubre de 2010

Jimi Hendrix era un pallasso!

"Juas, juas, juas!!!"

Sí senyores i senyors, en Jimi Hendrix era un puto pallasso!. Tocava la guitarra només a les estones lliures. No em creuen?. Mirin, doncs, aquesta notícia.

Per qui no tingui ganes de llegir li resumiré: el puto Hendrix va anar a un pub a fer unes birres i li van negar l'entrada. Es va emprenyar com un mico, doncs pensava que era una clara mostra de racisme. Res més lluny de la realitat. En Jimi duia la seva habitual jaqueta militar que veieu a la foto, i al pub en qüestió hi havia un cartell que posava "Prohibida l'entrada a pallassos del circ". Prop del pub s'hi havia instal·lat un circ i els pallassos havien creat més d'un problema al local, i els amos van decidir no deixar entrar a ningú amb indumentària "sospitosa". Un altre mèrit de l'artista és la seva mort: ofegat en els seus propis vòmits.... però això ja és una altra història.

I de pallassos va la cosa, perque aquest altre va sortir escollit diputat a Brasil i resulta que no sap ni llegir ni escriure!. Acollonant!. Al pas que anem em veig al Tortell Poltrona ocupant el despatx d'en Saura... clar, que no sé qui és més pallasso dels dos!.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Cent entrades: ejaculant sobre el meu ego!

Txisky: "Que bé que m'anirien!"


Sí, ja sé, la imatge és una puta merda, però què volieu?. Si hagués posat la foto d'una bandarra sortint d'un pastís, segur que hauria aparegut el típic comentari feminazi: "tots els tios sou igual, aneu més calents que les morenes de la meva lesboparella!". Si la foto fos d'un tio bo sortint d'un pastís.... ho sento noies i lestors gais, però mai en posaré cap!.

En fi, per evitar cap típus d'atac envers la meva persona (digueu-me covard i marica!), teniu 100 €. Us el imprimiu i els gasteu amb els que us roti!.