Quin mugró més sexi!!!
Avui es publica la notícia de la recomanació de traslladar les despulles de Franco a un lloc diferent al Valle de los Caídos. Servidor, en la seva adolescència, gràcies a les tendèndencies ultradretanes de la seva professora d'art, va poder visitar el suposat monument. L'entrada de l'autocar ja fou apoteòsica: una calamarsada descomunal va ser la nostra cicerone particular. Un cop a dins del temple vam gaudir del temps necessari per deambular per aquí i per allà fins arribar a la principal atracció de la visita: la tomba de Franco. Tant curiós era veure el personal que circulava per allà com la reacció davant d'aquella invasió de xitxarel·los que parlaven una llengua estranya per a ells.
Per als qui no ho sàpiguen, els hi diré que Franco està enterrat sota terra. Trepitjar la seva làpida, doncs, era una tentació massa forta per a poder ressistir-se. Ficaves la punteta perquè no es notés, però aviat notaves els ulls inquisidors d'aquells nostàlgics del règim franquista, i la veritat és que t'acollonaves una mica. Jo, personalment, vaig intentar tirar-me un pet però, ja sigui per l'ambient obscur i enigmàtic del lloc ja sigui per l'estúpida perillositat que li veia al moment, els juro que no vaig ser capaç d'alliberar cap típus de gas pel meu anus.
Suposo que aquesta anècdota no els importa una merda, mai millor dit, però vet aquí una petita reflexió: no seria millor per a Catalunya que les restes de Franco rebessin un tractament de Herbert West, protagonista de Re-Animator?. No, si ja ho deia Vázquez Montalbán: "Contra Franco, vivíamos mejor".