dijous, 31 de desembre del 2009

Això s'acaba...


Senyores i senyors, aquest any aviat ens deixarà i entrarem al 2010. Si Stanley Kubrick aixequès el cap....
Ens retrobarem a partir del 10 de gener, doncs bé em mereixo unes vacances, no?

Que l'any ens rebi
amb lluminosos paisatges,
ritme harmoniós
i ... quina merda poesia!

Que no me los embauquen,
que no estamos tan mal!

Putas al poder!
Vuestros hijos ya lo están!

Salut i força al canut!

dimarts, 29 de desembre del 2009

Concert gratuït de l'Orfeó Català

El dilluns 4 de gener, l'Orfeó Català oferirà un concert gratuït a la plaça del Rei de Barcelona per agrair el suport rebut per la ciutadania al llarg d'aquests mesos.


El repertori escollit per a l'ocasió serà el següent:

1.   Mentira (Beto Cuevas)
2.   Cuéntame más (Cristian Soloa)
3.   Menys mal que ens queda Portugal! (Sinistre Total)
4.   Fèlix was a Rollin'Stone (The Temptations is in the caixa forta)
5.   Thriller (Michael JackPot)
6.   Prim, prim, prim i mort de gana (Ho Trinco)
7.   God Save Millet (Sex Trabucaires)
8.   Sex & Drugs & Orfeó (Ian Iquedury)
9.   Help! (Escarabats)
10. Cuéntame qué te pasó -Bonus Track- (SwissBank Transfers)

dijous, 24 de desembre del 2009

A menjar i a rebentar!


Pensant en les pantagruèliques jornades que ens venen a sobre, m'ha vingut al cap una gran pel·lícula de Marco Ferreri: La gran comilona (La grande bouffe). Una colla d'amics es reuneixen per suicidar-se a base de grans ingestes de menjar i follant entre àpats (o mentre menjaven!). Recordo quan a la tele només havien dos canals i jo em vaig quedar a veure-la tranquil·lament, cosa impensable per a un infant d'avui dia.

No estaria malament canviar d'hàbits per una vegada i, a part d'atipar-nos com porcs, ens fotessim a follar com a bojos amb aquella cosina que ens posa calent o aquella cunyada que tan ens rebenta (sexe anal, clar!).

Bé, feu el que vulgueu. Només és un suggeriment que deixo aquí penjat. Els àpats nadalens, com a mínim, serien més entretinguts. No pensen?

dimarts, 22 de desembre del 2009

Els ídols del meu amic Manolito (2): Pancho y Javi


Us presento el segon capítol dels ídols del meu amic Manolito. En aquesta ocasió van en parell. Qui no recorda aquella torturadora sèrie, Verano Azul?. Doncs d'allà en va sortir aquests patètic dúo musical que volia imitar l'èxit de Los Pecos. Si Chanquete aixequès el cap! De ben segur vomitaria!. Evidentment el màrqueting no va poder enganyar a ningú i el dúo va ser un autèntic fracàs. El Javi encara ha tingut prou èxit en el món de la interpretació, però el cas més patètic ha sigut el de Pancho (amb aquest nom que volia). Convertit en un puto ionqui per culpa de les drogues, negocis fracassats varis,... total, que en l'actualitat està a l'atur i viu amb els seus pares; com la majoria de treintanyerus, per cert. Qualsevol dia el Charlie de El Comisario es retroba amb el seu amic de la infància fotent-se un pico i l'ha de rematar per a que no pateixi...
Per cert, no m'ha tocat la loteria, i crec que a Nerja tampoc. Que es fotin!.

Del barco de Chanquete, no me moverán!

dilluns, 21 de desembre del 2009

Loteria Nazional


Demà és el gran dia! A veure si aprofitem per compensar la balança a favor nostre i aconseguim que emportar-nos cap a Catalunya uns quans calers! I si no pot ser així, almenys que no toqui aquest número! Colla de malparits!

P.D.: 22/12/09 Senyors/-es, doncs aquest número ha estat agraciat amb la "pedrea": 100 € per dècim!
Kaguntot!

divendres, 18 de desembre del 2009

Papà, jo vull ser torero....


Avui es vota al Parlament si tindrem curses de braus o no a Catalunya. Doncs jo ho tinc clar: Sí!. I us en donaré unes quantes raons:

Quan estan al "ruedo" les seves dones estan disponibles
Es lliga molt a les manis antitaurines
A algunes manis antitaurines, les xatis ensenyen carn
Escoltar "Paquito el Chocolatero" em fa posar catxondo
Els toreros són capaços d'engendrar nous humoristes com el Paquirrín
I el millor de tot: quan una banya els hi entra pel cul, aprofito per pispar carteres a la Monumental!

Apa, Valor y al toro!

dimecres, 16 de desembre del 2009

L'Ànec Donald canvia de sexe!


Notícia bomba! L'ànec Donald ha canviat de sexe! Pobre Minnie!

Què li darem, an el Noi de la Mare?


Què li darem que li sàpiga bo?

Després de l'agressió a Berlusconi potser algú s'animi a fer d'aquesta pràctica el nou esport nadalenc. Poso a disposició de la blogosfera alguns suggeriments, sense fer-me responsables de les conseqüències; que no em prenguin per un Wyoming qualsevol!:

1. Polítics de la capital catalana: La torre Agbar directament al cul
2. Membres de la Generalitat: Reproducció de la Moreneta amb bola de nen tunejada amb punxes d'acer
3. Membres del Govern Central i Madrid en general: Ahí está, ahí está, zas! la Puerta de Alcalá!
4. Polítics andalusos: la flamenca de la foto o la Giralda via rectal
5. Polítics valencians: la torre del Miquelet també pel darrera (hmmm, tindré una obsessió anal oculta?)
6. Polítics bascos: Deixar-los a soles amb l'Arguiñano
7. Polítics gallecs: penjar-los del botafumeiro
8. Polítics europeus: l'Atòmium de Brussel·les
9. Polítics nordamericans: una reproducció de les torres bessones (això fa mal!)
10. Polítics d'arreu del món: una foto de Berlusconi!!!!.

Fins la propera!

dilluns, 14 de desembre del 2009

Els ídols del meu amic Manolito: David Hasselhoff


El meu amic Manolito té uns gustos molts peculiars, i en aquest bloc recolliré mostres dels seus gustos diguem-ne freaks.

El primer personatge a tractar és David Hasselhoff. La seva aparició a El coche fantástico va deixar al meu amic astorat, potser en la seva ment malalta s'imaginava al seu ídol satisfent les seves baixes passions amb el tub d'escapament de Kit, que així s'anomenava el cotxe en qüestió.

Quan va apareixer als Vigilantes de la playa, el meu amic va arribar al punt màxim d'idolatria. Mentre els demés mortals estavem marejats per les curves de Pamela Anderson i companyia, ell només tenia ulls pel David.

Per no parlar de la seva faceta de cantant, número 1 a Alemanya (rars de collons aquests teutons!). Però algun dia havia de caure l'ídol: les drogues, l'alcohol, etc... ni el resorgiment d'una altra serie (Los vigilantes de la noche) han pogut fer que el meu amic torni a aixecar el cap!.

Pobre Manolito!

divendres, 11 de desembre del 2009

Les meves propostes per al proper Nobel de la Pau



                  
Després de l'esperpèntic premi Nobel de la Pau d'aquest any, he decidit presentar unes quantes candidatures perquè no s'hagin d'escalfar tan el cap:

1. Rodolfo Chikilikuatre. Per que queda bé a les fotos i em dona la gana
2. Als banquers i caixers del món. Perquè, pobrets, han deixat de guanyar milions d'euros i, tot i seguir-ne guanyant, els governs del món han decidit subvencionar-los. I com amb això no en tenen prou...
3. Al col·lectiu de pijos-okupes, que a l'estiu marxen a la torre de papá a la Costa Brava, i només okupen vivendes del centre, que queda molt "in", però mai se'n van als barris de la perifèria. Tant de Manu Chao és dolent per la salut!.
4. A Al Qaeda del Magreb, per segrestar a uns pijos onegistes, que pensen que queda més "cool" viatjar al tercer món, quan al seu veí del baixos-tercera la crisi l'ha portat a l'atur, el pis li han pres el banquers i caixers del punt 2, i ara han de viure sota un pont perquè la seva vivenda ha estat okupada pel col·lectiu del punt 3.
5. I no me'l dono a mí mateix, perquè quedaria malament, que si no....

dimecres, 9 de desembre del 2009

La cultura tortura!



Recordo una cançoneta de la meva joventut, on es citava "la cultura es tortura, no nos vamos a engañar". Aquesta tonada a tornat a la meva ment al veure el que passa en aquest país de merda en el que vivim:

1. Tenim una ministra de Cultura que l'han posat en allà ves a saber perquè. No serà per la merda de pel·lícules que ha fet!. Amb cara de peix bullit pentinat de Darth Vader. I lluita contra la pirateria quan al seu ministeri va agafar el seu currículum de la wikipedia.
2. Els mal anomenats músics que lluiten contra la pirateria, simplement perquè són uns inútils i no saben vendre's per internet. Si fos per ells encara haurien de publicar-se els seus treballs en vinil!.
3. La famosa SGAE que recapte calers fins i tot a la BBC (Bodes, Bautisos i Comuniones)
4. Subvencions a doquier que després no permeten pensar per un mateix (el darrer exemple l'editorial conjunta dels diaris catalans), o haver d'empassar-te bodrios com alguns infumables grups del que s'anomenà rock català!.
5. I seguiria, però n'estic fins els collons, i a mí això no m'ho paga ni la SGAE  ni la mare que us va parir.

divendres, 4 de desembre del 2009

Quina merda, ja sóc blogger!


Ho sento! Ho sento molt!
També he caigut en mans de la xarxa!
Després d'algun temps mirant blogs de gent anònima (o no!) he decidit que jo no he de ser menys, i deixar que les meves palles mentals flueixin lliures per la blogosfera.
Les meves palles acostumen a tenir mala llet, així que preparint-se pel que pugui passar.
Ara me'n vaig de pont, o sia que els deixo tranquils fins dimecres.
Bon vent i palla nova!.