Pensant en les pantagruèliques jornades que ens venen a sobre, m'ha vingut al cap una gran pel·lícula de Marco Ferreri: La gran comilona (La grande bouffe). Una colla d'amics es reuneixen per suicidar-se a base de grans ingestes de menjar i follant entre àpats (o mentre menjaven!). Recordo quan a la tele només havien dos canals i jo em vaig quedar a veure-la tranquil·lament, cosa impensable per a un infant d'avui dia.
No estaria malament canviar d'hàbits per una vegada i, a part d'atipar-nos com porcs, ens fotessim a follar com a bojos amb aquella cosina que ens posa calent o aquella cunyada que tan ens rebenta (sexe anal, clar!).
Bé, feu el que vulgueu. Només és un suggeriment que deixo aquí penjat. Els àpats nadalens, com a mínim, serien més entretinguts. No pensen?
3 comentaris:
D'eixa pel.lícula, l'únic record que em queda és veure al Mastroianni assentat a la tassa del water fotent-se pets sense parar fins a reventar la tassa....
Vaja, una mica com el senyor gerent.
Estiguin bonets.
Doncs jo que vol que li digui la meva cosina no em posa i amb el meu cunyat, encara que en el seu temps m'ho hagués fet amb ell, ara el trobo falt de sex-apeal (o com s'escrigui aquest c..ny de paraula).
Senyor Gerent, demani una tassa nova per Reis!
Srta. Tiquismiquis, caram del que se n'assabenta un....
Publica un comentari a l'entrada