dimecres, 28 de setembre del 2011

Com acabar amb els microrelats (i 2)


Venim d'AQUÍ

... Just quan em disposava a abordar a la preadolescent, amb ganes de marro, vam arribar a la següent parada. Hi va pujar, entre d'altres, un nano amb pintes de prepotent i samarreta imperi que resulta que coneixia al meu objectiu de caçera. Es va posar dempeus al costat d'ella, tapant-me la visió que tenia, si treia el cap pel passadís, del tendre cul de la seva amiga. Aquesta decepció em va posar més de mal humor, que augmentava escoltant el delirant diàleg entre la parelleta i que prefereixo estalviar-me. 

A la següent parada, quan encara em quedaven tres per arribar al meu destí, va pujar una dona amb un nadó dins d'un cotxet. El volum de gent començava a ser excessiu. La criatura tenia pocs mesos i no deuria estar gaire acostumada a viatjar rodejada de tanta gent, perque va arrencar a plorar enmig d'aquella multitud. Els meus timpans estaven al límit de la saturació auditiva. Sense pensar-m'ho dues vegades vaig treure la Glock 26 que sempre duc amagada al turmell i la vaig entaforar a la seva boca tot xiuxuejant a la seva mare un O la fa callar vostè o la faig callar jo!. La cara de sorpresa d'ella i dels que ens envoltaven va coincidir amb l'arribada a una altra parada. Només obrir-se les portes vaig fugir d'allà, la parada que em quedava fins a la feina ja la faria a peu. Darrera meu l'autobús encara romania aturat amb el xòfer preguntant-se què collons havia passat, però jo ja tenia l'oficina del meu despatx a cop de vista.


dimarts, 20 de setembre del 2011

Com acabar amb els microrelats


Ahir vaig tenir mandra d'agafar el meu Porsche 911 per anar a treballar. Tampoc tenia gaire ganes de caminar, així que vaig decidir agafar l'autobús que em deixava al costat de la feina. Quan vaig arribar a la parada no hi havia ningú, així que vaig pensar que l'havia perdut perque acaba de passar. Tranquilament em vaig encendre una cigarreta però, tot just després de les primeres pipades, vaig veure que l'autobús ja venia tot girant la cantonada. Haver de deixar la cigarreta a mitges va fer que m'he emprenyés en la puntualitat del transport públic. El que no sabia era que això només havia fet que començar.

A l'autobús no hi havia gaire gent. Hi destacava una dona amb burka. Tot i anar completament tapada, no podia amagar-se el volum considerable d'aquell cos: més de tres-centes lliures de carn i ossos. Si jo hagués sigut el seu marit també l'hagués tapada de cap a peus. Just al seu costat hi tenia asseguda una noia que encara no havia arribat al punt àlgid de la seva pubertat  i que contrastava totalment amb la seva acompanyant. Duia un top que amb prou feines li tapava uns pits primerencs i àvids d'emocions fortes, i completava el seu vestuari de candidata a futura ballarina de barra americana amb uns shorts ajustats a l'entrecuix i unes sabates de plataforma. Evidentment vaig decidir dedicar l'atenció de les meves mirades a aquesta segona companya de transport públic i vaig seure just darrera seu, on podia admirar el tanga de fil dental que es mostrava per la part del darerra del seus minúsculs texans...

Continuarà...

dimarts, 13 de setembre del 2011

L'Ajuntament de Sabadell estafa als seus treballadors

Sempre ens acaben donant pel cul!

Per si vostès no ho saben, a Sabadell el primer cap de setmana de setembre els seus ciutadans van poder patir  gaudir d'una nova edició de la seva Festa Major. Deixem al marge que la reducció pressupostària ha aconseguit que una festa merdosa esdevingui encara en una festa més merdosa. Anem al que interessa:

Com cada any busquen treballadors per tirar endavant aquesta festa de fireta. I com cada any un servidor es va presentar voluntari, doncs un calers extra sempre van bé per tapar forats (no pensin malament, no és per anar de putes!).

Potser per la situació de crisi el volum de personal de l'Ajuntament que s'hi ha apuntat ha estat més elevat que altres anys, amb la qual cosa les hores extres ens les hem de repartir entre tots, per tant: "treballaràs menys hores, cobraràs menys hores".

Però vet aquí la sorpresa que, un cop ja s'ha acabat ens assabantem que no cobrarem les hores extres. En resum: hem treballat per la jeta!!!. Ara ens volen compensar amb hores. O sigui que si he treballat "X" hores, podré agafar-me "X" hores de festa: o sigui que el ciutadà de a peu també se'n veurà perjudicat!.

La notícia ja la coneixien els nostres caps abans de treballar aquestes hores i han callat com putes. Els polítics tot just després fan una roda de premsa dient que l'any 2010 l'Ajuntament tenia superàvit (mentida podrida, ja que no contaven les despeses d'aigua, llum i calefacció dels edificis). I els sindicats, que també ho sabien, ara venen al nostre rescat per fer-se els herois de la pel·lícula.

Sàpiguen, però, que tothom no és igual en aquesta Casa de putes Gran: la policia municipal sí que cobrarà les hores extres. No hi ha res com portar una pistola al cinto!.

I encara hi haurà qui critiqui als funcionaris... quan en el fons es moren de ganes de ser-ne un!.

Doncs saben que els hi dic:

ANEU TOTS A PRENDRE PEL CUL,
COLLA DE FILLSDEPUTA!.

I l'any vinent: Bona Festa Fotre Major!.