dimarts, 31 d’agost de 2010

Apunts de filosofia barata I (by PepGuardiola)


"Txisky, com ets tan kabró!"

LA FILOSOFIA GREGA

Intro: L'antiga filosofia grega, com el seu nom indica, està feta per una colla de vells dats pel cul!. Fem un itinerari cronològic dels fundadors de la filosofia barata actual.

1. Els preguardiolàtics: són els que van començar tot aquest merder. Es van dedicar a fer diferents propostes per entendre el món i el paper que hi jugava l'home. N'hi havia que pensaven que l'Etoo no tenia lloc al Barça perquè era un rondinaire que creava malestar al vestuari. D'altres pensaven que la culpa de tot era del duet Ronaldinho-Deco. Una tercera branca deia que les dues primeres teories formaven un sol conjunt de problemàtiques a Can Barça.

2. Guardiola: amb ell arriba la modernitat europea a la casa culé. Fent pròpia la idea del tercer grup de preguardiolàtics, aconsegueix fer fora al triunvirat Etoo-Ronaldinho-Deco. El temps li ha donat la raó, doncs s'arrosseguen per terres llunyanes, mentre s'engreixen les seves panxes i els seus comptes corrents. Tot i així, va fer afirmacions que li discutiren els seus propis deixebles, com el fitxatge de Txiskydinsky i, sobre tot, que permetés el fitxatge d'Ibra. Si Etoo era el foc, Ibra n'era la benzina.

3. Jan Plató: és erroni creure que era un deixeble de Guardiola, doncs més aviat és un coetani; com també ho és en Sandro Aristòtil (més tòtil, que aris). Creia en la bona vida, un panxacontenta, vamos!. Va aprofitar els èxits del club amb Guardiola per netejar la seva imatge. Ara, fora del club, espera ser l'esperança blaugrana de l'indepentisme català. El temps dirà si el janplatonisme farà escola o no.

4. Sandro Aristòtil (més tòtil que aris): amic d'en Jan Plató fins que van partir peres i van fer veure que s'odiaven fins a l'infinit. Un cop va aconseguir el que volia es va tornar a fer amic d'en Jan Plató, almenys de cara a la galeria. També espera aprofitar-se dels èxits de Guardiola, però encara no se sap per a què. De moment, l'únic que en sabem d'ell és un homenatge a Ronaldinho (oooh quan t'estimem, trobem a faltar els teus bongos a la platja de Castefa!) i la decisió d'eliminar el grec de les assemblees de socis i pasar a fer-ho en castellà, segons ell per educació.

La filosofia grega queda tota resumida en la frase que en Pep va dedicar, en la intimitat, a l'acomiadament d'Ibra:   "Ibra, ves-te'n a pendre pel cul!". Si veus acostar-se a un grec, arramba el cul a la paret!.

dijous, 26 d’agost de 2010

Pornografia per a infants


Nens i nenes, per fi han adaptat les pel·lícules pornogràfiques
perquè podeu veure-les sense perill



dimecres, 25 d’agost de 2010

El meu esfínter anal és un pou de saviesa


Senyores i senyors:

No fa ni dos hores que m'he aixecat del llit i ja he hagut d'anar a jinyar un parell de cops. Això no té res d'especial, un parell de cops l'any la cagalera fa acte de visita a Can Txisky. El que m'ha sobtat és el tamany de la segona excreció i, sobre tot, la visible solidesa de la materia fecal. I dic visible, perque no calia que fos palpable, oi que m'entenen?. I per si això fos poc: tinc l'estòmac amb aquella sensació de que no s'ha buidat del tot i em vindran nous atacs.

Després no diguin que ningú no els ha avisat: d'aquí unes hores les meves restes aniran a desembocar a la Mediterrània via Riu Besós. Ni se'ls acudeixi anar a la platja per aquells indrets!.

Per sort, a la feina, tinc els lavabos ben a prop (les meves alarmes estomacals no fan cap avís, les molt kabrones, i haig de sortir a corre cuita!) i no em faltaran rotllos de paper de wàter (n'he comptat set!); això sí, quasi tots començats: aviat la gent posarà una etiqueta al paper higiènic com si fos de la seva propietat!.

Espero que això no vagi a més ni sigui cap mal presagi predit per Nostradamus o el Calendari Maia!.

Si algú de vostès és socorriste i fa el torn de tarda a prop del Besós i veu sorgir un braç llarg d'un munt de merda pensi que podria ser jo: no em rescatin, deixi'm ofegar-me tranquil!. Ja vindrà la Crossing Jordan a fer-se càrrec de les meves restes...

Neu a cagar!.... aaah no, que ja hi vaig jo....!!!



dilluns, 23 d’agost de 2010

Houston, tenim un problema.... de sobrepès!


Sembla ser que l'amiga Whitney ja no necessita guardaespatlles. Un cop de meluc i tomba al que se li posi pel davant. Es veu que ha canviat l'adicció a la droga per l'adicció a Mc. Dollars i d'altres protorestaurants (restaurants anteriors a la prehistòria, dels quals no en tenim restes culinàries, però sí testimonis orals: "puta merda de menjar"). Per que després diguin que la droga es dolenta!.

W. Houston a l'hotel, abans del seu concert
al Casino de Villaconejos.

Visto lo visto, caldria preguntar-se si no va ser més intel·ligent l'opció d'en Kurt Cobain: va canviar les drogues per l'afició a la caça. Llàstima que se li disparés l'escopeta!.

Hello, hello, hello, how low?
(és el que té tenir un esperit adolescent...)

dijous, 19 d’agost de 2010

Què tindran les dones del temps....?


Que em posen a cent!. Avui fa pinta de canvi de temps i he recordat una de les meves aficions malaltisses. A més, acabo de descobrir aquesta mossa de Canal Sur que, per desgràcia, no en podem gaudir per aquestes terres. Fins i tot hi han webs especialitzades en troballes com la meva: com aquesta.

Almenys hi han més malalts com jo!.

Ho sento per les dones bloggaires, perque els homes del temps, la veritat, són més lletjos que el cagar!.

dimecres, 18 d’agost de 2010

Males ondes


Aquestes darreres setmanes s'estan visquent moviments a les ondes radiofòniques, en concret el traspàs de periodistes (esportius?) de la Cadena Ser a la Cope. Així, l'emissora dels bisbes no té problemes en contractar a periodistes provinents del seu gran enemic, l'imperi Prisa; i aquests no tenen cap problema en signar amb el dimoni deixant de banda conviccions polítiques (si és que en tenien). Per si no havia quedat clar, vet aquí el meu humil punt de vista:

- La majoria de treballadors, del ram que sigui, som uns putos mercenaris. A mí m'ofereixen una nòmina amb uns quants zeros a la dreta de més i no dubtaria en fer-me falangista, directiu del Real Madrid o Príncep d'Astúries.... o potser no.

- El periodisme esportiu mesetari és un niu de filldeputisme, on has d'anar en compte i caminar pels passadissos de les emissores amb el cul apretat a la paret.

- L'església no té cap mirament en fitxar al mateix diable, si amb això pensa fer millorar les seves espectatives d'audiència radiofònica.

- Els ex-locutors de la Ser, que van de progres fins a la mèdul·la, no tenen cap dubte moral (la pel·la és la pel·la) en fitxar per una emissora que han vilipendiat fins a l'esgotament. Tot i que a alguns estar a la Cope els suposarà treure's la careta i trobar-se com al sofà de casa.

Pepe, un purito!

La meva conclusió?: seguiré escoltant els partits del Barça a Rac1 (i això que no sóc culé) i de tant en quant canviaré a Ràdio Marca (més que res perquè està al costat) per veure si la travessa em treu de treballar (que ho dubto)!.

dilluns, 16 d’agost de 2010

Peix podrit


Què bé s'està de vacances, desconnectant... puta merda: ja torno a treballar!
Què bé s'està de vacances, Donostia és collonut i m'ha convertit en pinxòfag!
Què bé s'està de vacances, a la fresqueta, fruint del paissatge natural i humà!
Què bé s'està de vacances, sense conduir i tornant en tren....

Què bé s'està...... fins que arribes a casa..... i l'olor delata:

Que amb les presses: també vas ...

DESCONNECTAR LA NEVERA!

I la meva pregunta existencial és: tant poc es preocupen els veïns de mí?. Ni la flaire de peix podrit els va fer trucar als bombers a rebentar la porta per si jo havia mort.... sniff, sniff! 

En fi, ja sóc aquí.

divendres, 6 d’agost de 2010

Us deixo uns dies: Donostigrado


Començo el compte enrera.....

LAU,

HIRU,

BI,

BAT.....

(Com collons es diu "zero en euskera?)

dimecres, 4 d’agost de 2010

Hitler: l'amic de l'hinduisme


Es veu que aquest dos eren molt amiguets. Si no em creieu llegiu aquesta notícia!!!.

Si fins i tot li faran una película a Bollywood!.

Una altra raó per no anar a la Índia: misèria, pudor a merda de vaca sagrada, putos pseudojipis europeus de vacances, que t'agafi un aiguat amb els pixats al ventre,... i ara això.

Només falta que em diguin que el Taj Mahal en realitat està fet de suro!.

A la merda l'hinduisme. Bé, i totes les religions en general!.



dimarts, 3 d’agost de 2010

Sóc un puto ionqui


Sóc un desgraciat. En lloc d'aprofitar el temps llegint meravelles com la de la imatge, m'entretinc llegint notícies per inspirar-me una entrada al bloc i em trobo això.

Resulta que sóc un puto ionqui del tabac. Bé, del tabac exactament no, perquè als cigarros d'ara hi ha un 50% menys de tabac, substituit per substàncies adictives.

Que les empreses tabacaleres eren uns fills de puta ja ho sabia. Que ho fossin tant.... ho intuia. Però que jo fos molt més ionqui del que em pensava...

Bé, com diu l'autor del llibre: la droga, finalment, no és un mitjà per augmentar el gaudi ni un estimulant:  es una manera de viure.

Seguiré sent un puto ionqui....