dijous, 25 de febrer de 2010

dilluns, 22 de febrer de 2010

Tastet del cap de setmana: Licor de Merda


Aquest cap de setmana he estat de visita a casa d'una familiars polítics (no es dediquen a la política, són familiars de la parenta!), i quina ha sigut la meva sorpresa quan m'han donat a tastar Licor de Merda. Veient la cara que he posat, m'han ensenyant la lletra petita; elaborada con merdes de confiança!.

Doncs no està pas malament!. Té gust a licor d'avellana, un pèl més dolç. Alcohòlics coneguts, us convido a tastar-la!.

divendres, 19 de febrer de 2010

Polítics i floretes


Quina mania tenen els polítics de criticar alguna cosa quan la fa algú d'un altre partit, però quan la fa un dels seus no diuen ni ase ni bèstia!.

L'alcalde del meu poble és socialista i ens té rodejats de plantes i floretes perquè diu que queda maco i que si a la resta d'Europa ho fan per què a qui no. Home, per començar pels calers que valen, que les han de regar d'una en una, el poc que duren,.... Si les flors li sortissin del cul, almenys ens sortiria gratis!.

dimecres, 17 de febrer de 2010

Capellà exhibicionista!


Té collons la notícia!

Quan penso en la monja que em va fer a mí la catequesi, se'm posen els pèls de punta!

dimarts, 16 de febrer de 2010

Nostàlgia Viperina


Després d'un article anterior sobre el punk, avui em ve de gust recordar els vells temps de la primera època de la revista El Víbora. Gràcies a que un dels més germans la comprava, jo, mentre altres llegien les historietes de Mortadelo y Filemón, l'Snoopy o el TBO, amb 13 anys ja llegia aquest grandiós còmic.

Recordo amb especial simpatia el Peter Pank del Max, els travelos que sortien a l'Anarcoma del Nazario, els dibuixos de Mariscal, els de Gallardo y Mediavilla, Robert Crumb, les vicioses protagonistes d'Internas, etc.

divendres, 12 de febrer de 2010

Polítics i bolquers


"Els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint... i pels mateixos motius."

Sir George Bernard Shaw va escriure aquesta breu frase, plena de saviesa. Shaw és l'única persona que ha guanyat un Premi Nobel (literatura, 1925) i també un Òscar (en la categoría de millor guió), per "My Fair Lady", basada en la seva obra Pigmalió.


Aquest text em va arribar ahir en un missatge i el volia compartir amb vosaltres!

dimecres, 10 de febrer de 2010

Carnaval: La revenja dels pares!


Senyores i senyors: ja tenim aquí el Carnaval!. És el moment ideal que trien els pares i mares per revenjar-se d'aquests petits cabronets que tenen per fills i filles!. Oi que ets un nen figaflor i torracollons?, doncs aquest any aniràs de marieta, so capullo!

Que et passes mitja vida tocant les boles al pare i la mare?, doncs et disfressem d'arbre de Nadal, a veure si et fartes de boletes, mal bitxo!:
Que el teu fill o filla t'enxampa un cop i un altre quan esteu en ple acte carnal?, doncs d'elefant!. Sabràs és el que és una bona trompa, què a mí ja me l'has tocat prou!:
Que el teu fill sempre està pel mig, tocant el que no sona, i no et deixa ni passar l'escombra?, doncs d'aranya!. Que li quedi clar que és una molèstia i una senzilla trepitjada pot acabar amb ell!:
Que el teu fill és un porc i un capullo?:


En fi, pares i mares, revenjeu-vos dels vostres fills i filles i escolliu la disfressa més malparida que trobeu!. Al meu primer Carnaval em vaig haver de disfressar de majorette gràcies a l'associació de pares i mares del col·legi, colla de fills de puta!!!.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Qué llueva, qué llueva, la Virgen en la cueva!


Em cago en els dies de pluja!.
Em cago en les anomalies que provoca al transport públic!.
Em cago en la gent que va amb paraigües i segueix caminant per sota als balcons i no et deixen passar a tú que, per desgràcia, no portes paraigües!.
Em cago en la mateixa gent d'abans que no mira per on camina i et fot el paraigües a la cara! No es pot ser alt en aquest puto país?.
Em cago en les voreres mal conservades i en els que les han de conservar, i que t'obliguen a fer una cursa d'obstacles procurant no ficar la pota a un bassal!.
Em cago!. Em cago!. Em cago!.
(Doncs menja una poma, que restreny!)

dijous, 4 de febrer de 2010

Rock in Rio o Rock in Disney?


Té pebrots la cosa!. Doncs no va i m'assabento que la Hannah Marrana (ui perdó, Montana) actuarà aquest any al Rock in Rio de Madrid?.

Que se n'ha fet d'aquell festival que portava a artistes com Nina Hagen?:


Queen, Iron Maiden, Dio....


Espero en candeletes per conéixer la resta del cartell: Tamara (La Seisdedos), Falete, la Pantoja?

Dispensi'm, vaig a vomitar!!!

dimarts, 2 de febrer de 2010

Companyes de feina: us odio!


També podia haver titulat: Perill!. Dones treballant!.

Treballar rodejat de dones és un perill, a no ser que siguis actor porno. Almenys això és el que a mí em passa. En un departament on som quasi cinquanta, i el 85 % són dones, per nassos te las hauràs de veure amb una o altra.

Per què no entenen que jo vinc a treballar i, si em sobra temps, em concentro navegant per internet. Que no vinc a la feina per donar-les conversa ni a estar per elles. Oi que estan casades? Oi que tenen nòvio?. Doncs no m'atabaleu, collons!. Que a vegades tinc la sensació que veniu mal follades de casa i jo he de carregar amb el mort!. Que se m'arrambin les solteres!.

Per què no entenen que les seves xafarderies d'altres companyes m'importen una merda?. Si vols, mira, m'ho expliques; però no pretenguis que em posi d'un costat o de l'altra. Ja us ho fareu, colla d'arpies!.

Per què es pensen que he deixat de parlar-les, si simplement em dedico a fer la feina que haurien d'estar fent elles si no estinguessin de palique tota l'estona?. Total, per després, quan no n'hi ha una, es posen a criticar a la que en aquell moment no hi és. Si és el que dic, si no estàs per elles ja es pensen que no ets tractable o et titllen de marica. Es pot ser més infantil que una bossa de pipes?. Es veu que sí.

I no parlem quan tens un cap que també és dona. Que consti que hi tinc bon rotllo, però a vegades trobo a faltar aquella mà dura que només un home sap executar. Si jo fos cap, tres quartes parts d'elles ja estarien expedientades!.

Buf, m'estic desofegant que dona gust!. Finalment comentar que, per sort, no totes són així. Són l'excepció que confirmen la regla. Ui, la regla!. Corramos un tupido velo!.

Mamá que tengo miedo!
Mamá que tengo sangre!