dimarts, 2 de febrer de 2010

Companyes de feina: us odio!


També podia haver titulat: Perill!. Dones treballant!.

Treballar rodejat de dones és un perill, a no ser que siguis actor porno. Almenys això és el que a mí em passa. En un departament on som quasi cinquanta, i el 85 % són dones, per nassos te las hauràs de veure amb una o altra.

Per què no entenen que jo vinc a treballar i, si em sobra temps, em concentro navegant per internet. Que no vinc a la feina per donar-les conversa ni a estar per elles. Oi que estan casades? Oi que tenen nòvio?. Doncs no m'atabaleu, collons!. Que a vegades tinc la sensació que veniu mal follades de casa i jo he de carregar amb el mort!. Que se m'arrambin les solteres!.

Per què no entenen que les seves xafarderies d'altres companyes m'importen una merda?. Si vols, mira, m'ho expliques; però no pretenguis que em posi d'un costat o de l'altra. Ja us ho fareu, colla d'arpies!.

Per què es pensen que he deixat de parlar-les, si simplement em dedico a fer la feina que haurien d'estar fent elles si no estinguessin de palique tota l'estona?. Total, per després, quan no n'hi ha una, es posen a criticar a la que en aquell moment no hi és. Si és el que dic, si no estàs per elles ja es pensen que no ets tractable o et titllen de marica. Es pot ser més infantil que una bossa de pipes?. Es veu que sí.

I no parlem quan tens un cap que també és dona. Que consti que hi tinc bon rotllo, però a vegades trobo a faltar aquella mà dura que només un home sap executar. Si jo fos cap, tres quartes parts d'elles ja estarien expedientades!.

Buf, m'estic desofegant que dona gust!. Finalment comentar que, per sort, no totes són així. Són l'excepció que confirmen la regla. Ui, la regla!. Corramos un tupido velo!.

Mamá que tengo miedo!
Mamá que tengo sangre!


13 comentaris:

Baldrick Gargall ha dit...

Bé Sr. Txisky, crec que el que voste necessita es un protocol d'actuació. Quan es trobi en la situació anteriorment descrita el que ha de fer es treure's la cigala, i seguidament mirar fixament la seva companya als ulls, mentre amb un lleuger pero insistent moviment de coll, asenyala la cigala amb el cap.
Si hi ha sort li foterán una bona mamada, i si no, en el pitjor dels casos el despatxarán i ja no haurá d'aguantar més aquestes arpies.

Remitjó ha dit...

No vull ni pensar què diran de vostè quan no està present... Ara, si estan bones, ja podria vostè perdonar algun pecadet.

Senyor Merdevalista ha dit...

S'ha quedat descansat, mossènyer, així m'agrada.
Pel que veig, vostè viu en un extrem i jo en l'altre, perquè li asseguro que quan ens trobem els de l'àrea allò sembla un congrès de polles. I clar, les fembres no van buscades, sinó buscadíssimes.
El planyo per algunes coses, però li faig una recomanació: si li ho demanen, vostè posicioni's. Concretament a una cadira al davant de la piscina de fang.

Txisky ha dit...

Sr. Baldrick, tindré en compte el seu consell!.

Sr. Remitjó, ho sé de sobres, les arpies es traicionen entre elles!

Sr. Merdevalista, l'acompanyo en el sentiment, jo almenys puc gaudir de bones vistes (només de vegades)!.

Neandertal Total ha dit...

Com segur que saps, molta gent pagaria per trobar-se envoltat de dones. Vas sobrat, tu.

Albert B. i R. ha dit...

Durant 6 mesos tb vaig estar treballant a un departament on tot eren dones. Al principi complicat, però amb el temps bé. I, en el meu cas, la cap no tenia problemes per posar-nos a ratlla.

Txisky ha dit...

Sr. Neardenthal, ja he dit que per sort totes no són així, però és que n'hi ha cada una...

Sr. Albert, millor per vostè, jo ja porto 9 anys així...

iaiapunkarra ha dit...

El pitjor de tot és que aquestes són les primeres que diuen que no suporten treballar amb dones per aquesta raó.

Tot i així, li trobo a faltar sang a la seva feina: Al bar on havia currat, vaig presenciar com dues companyes van arreglar les seves diferències a cops de puny. El motiu, la blanca sudamericana era amant del jefe i segons aquesta, l'altra li tenia enveja perquè ella era blanca i l'altra negra. Després de quatre cops de puny ben donats, la blanca va marxar corriguents amb el llavi sagnant i plorant, mentre que la negra -que en feia tres com jo- em va demanar una copa de torres 10.

Van anar totes dues al carrer, però la negra -segons em deia- es va quedar ben descansada.

Un ambient ben bonic, sí senyor.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Jo també traballo amb tot de dones i trobo a faltar la presència masculina.
Si realment unes arpies totes plegades.
Un consell emboliqui's amb totes com a mínim tindràn motius per criticar-lo.

Noa Literal ha dit...

A la meva empresa un 90% són homes i a les dones ens cuiden molt bé. Si fos a l'inversa, pobre 10%!!!! té molta raó i a més les dones no tenen el sentit de l'humor masculí, molt més cachondo. El d'elles és càustic...o sigui corrosiu.

Txisky ha dit...

Iaiapunkarra, a on treballava? a un bar de música heavy?. Bravo per la negra!.

Srtes. Tiquismisquis i Noa Literal, gràcies, vostès si em comprenen!. Es nota que són dones. Un secret: ja estic liat amb una!

Anònim ha dit...

Amb qui estàs liat???

Txisky ha dit...

A tú t'ho diré......