M'agrada començar amb els pits, però, després d'uns moments d'estimulació lingual, baixe amb molta tranquil·litat fins a les cuixes buscant el tresor amagat a la vall de la foscor (metàfora de merda, ja ho sé)
Sóc més de pit. I veig que el reusenc spamejador y copypostejador ja ha tornat per aquestes contrades. Nano, curra't-ho una mica més, per l'amor de Dèu
Parlem de pollastre? Pit. Pel que fa al sr. reusenc, deu ser senyal d'èxit. Com quan et surten imitadors o trolls. Si no en tens, no ets ningú. O sigui, estiguin contents, senyors, que estan triomfant.
Posats a escollir, de pit amb una mica de pèl i si pot ser amb els abdominals lleugerament marcats. Si no, de cuixa però amb cul p'arriba, que últimament veig als srs. amb culs una mica caigudets (això si en té)... mmm... ara una migdiadeta... mmm...
Diu el sr. que tinc al meu costat que de pit en vol dos, i de cuixes dos més. Que si pot ser, rés d'esguerradetes (pobretes) tipus tres pits o cuixa i mitja... té sentit de l'humor, si...
23 comentaris:
M'agrada començar amb els pits, però, després d'uns moments d'estimulació lingual, baixe amb molta tranquil·litat fins a les cuixes buscant el tresor amagat a la vall de la foscor (metàfora de merda, ja ho sé)
Si parla vostè dels pollastres... també...
fent una ullada al teu blog
salutacions des de Reus
Jo sóc més de culs, així que si la cuixa inclou la galta em quedo amb la cuixa.
Perquè trobar bons pits no és difícil, però trobar un cul perfecte... ah, això sí que és complicat.
A més, la bona cuixa acostuma a portar incorporada de sèrie un bon pit.
Sr. Remitjó, i es menja la pell?
Sr. Té la mà Maria, pot xafardejar el que vulgui. Molt interessant el seu bloc.
Sr. Pere Llufa, la cuixa sempre inclou la galta, home!. Imagino que vostè ja s'encarrega de l'allioli...
Jo darrerament sóc més de pit..(parlem de pollastre no? o m'he de començar a preocupar?)
Jo darrerament sóc més de pit..(parlem de pollastre no? o m'he de començar a preocupar?)
Sita Tiquis, doncs jo la veig més de cuixa!
Jo sóc més de seques amb butifarra.
Iaiapunkarra, els clàssics sempre triomfen!
Sóc més de pit.
I veig que el reusenc spamejador y copypostejador ja ha tornat per aquestes contrades. Nano, curra't-ho una mica més, per l'amor de Dèu
Sr. Anthony, després he vist que el pàjaru aquest pululava per altres blocs!.
Veig que algú de Reus està demanant a crits un article dedicat, com el nostre vell amic de l'Ànima Imperdible... he he...
Coi, aquest rei del copipaste de Reus,que just ara acabo de veure el seu perfil, ja té temps d'agenollar-se, amb tants de blogs que diu que segueix?
Doncs la veritat peden del moment... hi ha moments que soc més de pit i uns altres que son més de cuixa....
ÉS que hi ha mes parts en un pollastre?
Parlem de pollastre? Pit.
Pel que fa al sr. reusenc, deu ser senyal d'èxit. Com quan et surten imitadors o trolls. Si no en tens, no ets ningú. O sigui, estiguin contents, senyors, que estan triomfant.
Coi amb el blogger de Reus, sí que ha donat de sí!. Resumint: millor pit i cuixa que haver d'escollir, no?
Jo sempre la cuixa. No és tan seca.
Jo sempre la cuixa. No és tan seca.
Posats a escollir, de pit amb una mica de pèl i si pot ser amb els abdominals lleugerament marcats. Si no, de cuixa però amb cul p'arriba, que últimament veig als srs. amb culs una mica caigudets (això si en té)... mmm... ara una migdiadeta... mmm...
Diu el sr. que tinc al meu costat que de pit en vol dos, i de cuixes dos més. Que si pot ser, rés d'esguerradetes (pobretes) tipus tres pits o cuixa i mitja... té sentit de l'humor, si...
Sra. Rateta, m'agrada que el meu post hagi obert un debat de tant en verga dura a la seva família!.
... si que té raó, si.... es que ens avorriem...
Publica un comentari a l'entrada