dilluns, 25 de gener de 2010

Nostàlgia Punk!


Eskorbuto, La Polla Records, Kangrena, Últimos de Cuba, MCD, Vómito, Monstruación, L'Odi Social, Subterranean Kids, Electroputos, Kortatu (no és punk, però quin punk no els escoltava!), els primers Siniestro Total, BAP, Zer-bizio, Reincidentes, Ostia Puta, Código Neurótico, Antidogmàtiks, Broma de Ssatán, La Banda Trapera del Río, El último ke Zierre, GRB, RIP, TDK,...... Podeu continuar...

13 comentaris:

Neandertal Total ha dit...

Andanada 7, Antidogmatiks...i fins i tot El Rey del Pollo Frito. Com canvien els temps, tu.

iaiapunkarra ha dit...

...Piorreah, la UVI, Vulpess, Parálisis Permanente (tampoc no és punk, però quin punk no els escoltava), i els grandíssims Distorsion.

Valga'm déu, com m'acaba de tocar la fibra sensible amb aquest post.

El senyor gerent ha dit...

Ep... i els Decibelios, què?

Txisky ha dit...

Sr. Neardental, el repollastre citat ha derivat del punk a denunciar a El jueves... on és vist!!!

Sra Iaiapunkarra, sabia que li tocaria la fibra! Els Distorsión crec que els vaig veure a Terrassa!

Sr. Gerent, els Decibelios tiraven més cap a la vena oi!, però evidentment també eren del gust d'alguns punkarres, especialment el primer disc!.

Aix! Encara escolto els discs de tant en quan, les lletres segueixen sent tant vigents!.

Josep ha dit...

Dropkick Murphys, Fiddler’s Green, The Pogues, Pixamandurries...

Remitjó ha dit...

Un disc de Siniestro Total va ser el primer que recorde haver comprat. Era un Grandes Éxitos amb la portada com un jeroglífic. (bé primer havia comprat el de Mi amigo Félix de Enrique i Ana, però no colarà con a punk ni de conya, no?)

Txisky ha dit...

Sr. Josep, deixem les bandes de l'estranger per un altre post nostàlgic o no hi cabrien... Pixamandúrries! No m'enrecordava!

Sr. Remitjó, Enrique y Ana és autèntic hardcore per la vena!

iaiapunkarra ha dit...

Ah, i els grandíssims Animales Muertos, crec que només van treure un disc, però què bons que eren, collons!

Txisky ha dit...

Animales Muertos? Cony, m'ha sorprès. Aquests no els conec...!

Josep ha dit...

Què vol dir "bandes estrangeres"?

Al cap i a al fi, els Dixebra són la versió asturinha del Dropkick Murphys, oi?

Txisky ha dit...

Sr. Josep, però els Pogues són més irlandesos que la Guiness!

sal i sucre ha dit...

Com que de petita no tenia gaire criteri musical, em sabia tant les cançons de la polla o d'Eskorbuto que escoltava mon germà, com les de Juan Pardo que escoltaven els meus avis. Amb el temps vaig deixar de cantar les de Juan Pardo. La meva salut mental ha anat millorant des de llavors. No patiu. Ja estic gairebé del tot recuperada.

Txisky ha dit...

Tranquila Sali sucre, això a tots ens va passar: jo vaig creixer escoltant La Trinca, l'Elvis, Triana,....quina barreja, oi?