Eskorbuto, La Polla Records, Kangrena, Últimos de Cuba, MCD, Vómito, Monstruación, L'Odi Social, Subterranean Kids, Electroputos, Kortatu (no és punk, però quin punk no els escoltava!), els primers Siniestro Total, BAP, Zer-bizio, Reincidentes, Ostia Puta, Código Neurótico, Antidogmàtiks, Broma de Ssatán, La Banda Trapera del Río, El último ke Zierre, GRB, RIP, TDK,...... Podeu continuar...
Un cas senzill
Fa 1 any
13 comentaris:
Andanada 7, Antidogmatiks...i fins i tot El Rey del Pollo Frito. Com canvien els temps, tu.
...Piorreah, la UVI, Vulpess, Parálisis Permanente (tampoc no és punk, però quin punk no els escoltava), i els grandíssims Distorsion.
Valga'm déu, com m'acaba de tocar la fibra sensible amb aquest post.
Ep... i els Decibelios, què?
Sr. Neardental, el repollastre citat ha derivat del punk a denunciar a El jueves... on és vist!!!
Sra Iaiapunkarra, sabia que li tocaria la fibra! Els Distorsión crec que els vaig veure a Terrassa!
Sr. Gerent, els Decibelios tiraven més cap a la vena oi!, però evidentment també eren del gust d'alguns punkarres, especialment el primer disc!.
Aix! Encara escolto els discs de tant en quan, les lletres segueixen sent tant vigents!.
Dropkick Murphys, Fiddler’s Green, The Pogues, Pixamandurries...
Un disc de Siniestro Total va ser el primer que recorde haver comprat. Era un Grandes Éxitos amb la portada com un jeroglífic. (bé primer havia comprat el de Mi amigo Félix de Enrique i Ana, però no colarà con a punk ni de conya, no?)
Sr. Josep, deixem les bandes de l'estranger per un altre post nostàlgic o no hi cabrien... Pixamandúrries! No m'enrecordava!
Sr. Remitjó, Enrique y Ana és autèntic hardcore per la vena!
Ah, i els grandíssims Animales Muertos, crec que només van treure un disc, però què bons que eren, collons!
Animales Muertos? Cony, m'ha sorprès. Aquests no els conec...!
Què vol dir "bandes estrangeres"?
Al cap i a al fi, els Dixebra són la versió asturinha del Dropkick Murphys, oi?
Sr. Josep, però els Pogues són més irlandesos que la Guiness!
Com que de petita no tenia gaire criteri musical, em sabia tant les cançons de la polla o d'Eskorbuto que escoltava mon germà, com les de Juan Pardo que escoltaven els meus avis. Amb el temps vaig deixar de cantar les de Juan Pardo. La meva salut mental ha anat millorant des de llavors. No patiu. Ja estic gairebé del tot recuperada.
Tranquila Sali sucre, això a tots ens va passar: jo vaig creixer escoltant La Trinca, l'Elvis, Triana,....quina barreja, oi?
Publica un comentari a l'entrada