Avui, no em preguntin per què, m'ha vingut al cap una petita gamberrada que ens va passar pel cap fer a un parell d'amics i a mí. A una d'aquelles tardes de tertúlia en època universitària, sota els efectes d'unes quantes birres, vam idear una petita malifeta cinematogràfica dirigida a José Luis Garci.
En aquella època en Garci presentava el programa "Qué grande es el cine". Tots tres n'erem abonats permanents ja que hi solies veure autèntiques obres mestres. Però un món a part eren les tertúlies d'abans i després de les pel·lícules, autèntics shows d'esnobisme pretenciós i prepotència intel·lectual. Amb tertulians il·lustres com el pederastra Sánchez Dragó o el pedant escriptor Juan Manuel de Prada que per aquella època havia publicat una novel·la que es diu "Coños" i que fa un parell d'anys vaig trobar a una terrassa de Madrid fent el cafetó amb el Toni Cantó (no m'estranya que el deixés l'Eva Cobo!). Tot sota una boira de fum de tabac, puros i ves a saber què més.
Doncs al Garci aquest dels pebrots se li va ocórrer que els televidents enviessin les votacions de les millors pel·lícules de la història del cinema. Nosaltres, dolentots com erem, vam decidir elaborar un parell de postaletes amb nou autèntiques bazòfies cinematogràfiques i, en darrer lloc, posar-ne una de les seves.
Un exemple seria:
1. Yo hice a Roque III (amb Pajares i Esteso).
2. Don Cipote de la Mancha.
3. Emmanuelle 4.
4. Raza (la del Franco).
5. Etc, ect....acabin-la vostès... (i per que en aquelles èpoques no s'havien fet els Torrentes, Isi/Disi i altres porqueries).
.
.
10. Volver a empezar.
Per desgràcia no les vam arribar a enviar!.
7 comentaris:
Llàstima de no enviar-les... perquè haguessiu triunfat!
:)
"Volver a empezar" és un bodrio pretensiós i insuportable... i el Garci un altre.
Quina mania aquesta de fotre drogoadictes a fer tertulians a tots els programes...
Sr. Txisky, faci el favor d'enviar la postaleta a cal Garci. Les bromes que es comencen s'han d'acabar.
Qualsevol terútlia al voltant de cinema té com a protagonistes personatges que es creuen moralment superiors a la resta i en possessió de la veritat absoluta. Insuportable.
_Meia_, suposo que hagués tret fum per la boca!.
Remitjó, doble bodrio doncs!.
Llesca, l'irònic del cas: l'encarregat d'enviar les postaletes, ara treballa de carter!.
Albert, i a sobre a aquelles hores de la nit...
Discrepo pel que fa a la primera de la llista, "Yo hice a Roque III", que em sembla una paròdia excel·lent.
En qualsevol cas, és veritat que els tertulians del Garci feien força ràbia i certa pudor de naftalina.
Publica un comentari a l'entrada