se'm fot la pell de gallina?
Un cas senzill
Fa 1 any
dimecres, 23 de febrer del 2011
dilluns, 21 de febrer del 2011
El PSC ja té candidat a Can Fanga: Sorpresa?. Quina sorpresa?.
Aquesta és la foto més bonica que he trobat de l'Hereu!
Avui em desperto i em trobo que el titular polític del cap de setmana ha sigut la victòria de Jordi Hereu, aquest personatge amb cara de porquet a qui només li falta la poma a la boca per enclotar-lo dins d'un forn!. I el titular és: sorpresa a les primàries del PSC a la ciutat de Barcelona. I jo em dic: Sorpresa?. Quina sorpresa?. Els periodistes cada cop estan més desinformats o són així d'inútils de mena?.
Si per alguna cosa s'han caracteritzat els governs socialistes, municipals o no, és per la seva labor d'enxufisme. Aquest personatges endollats, per la seva banda, saben que després han de ser uns estòmacs agraïts.
Si la consulta hagués sigut a la ciutadania en general, l'Hereu ja estaria criant malves. Però resulta que aquí només votaven militants o simpatitzants, o el que és el mateix: gent enxufada o familiars de gent enxufada pel senyor Hereu i tota la seva tropa. Pensaven, doncs, els periodistes que la senyora Tura arrasaria en el vot?. Doncs si ho pensaven són molt innocents o uns ignorants, començant perquè la Tura també representa el fracàs del tripartit, no viu a Barcelona, i la gent votarà abans al que coneixen ja que m'ha enxufat a mitja família!.
Penseu que sóc un exagerat?. Mireu el que passa al meu puto poble a la meva ciutat: una web que no agrada gens al nostre Alcalde. Com diria el Sr. Gerent: "llegiu podrits, llegiu!". La seva actual parella enxufada a l'Ajuntament (parella que abans estava amb un polític del PP, actualment en busca i captura), el seu germanet enxufat, gent del partit enxufada i actualment els estant funcionaritzant perque si perden les eleccions no els podran fotre fora. I el mateix passa amb moltes parelles d'aquestos (un exemple: el director de la ràdio local és del partit, i la seva dona treballa a l'oficina del síndic municipal de greugres... gran imparcialitat, sí senyor!).
Ho sento, suposo que després de llegir això només tindreu ganes de vomitar... vomiteu amb mí, doncs!
dimecres, 16 de febrer del 2011
El FUET ataca!
Acabo de descobrir aquesta notícia: un autoanomenat col·lectiu F.U.E.T. (Front Unitari per l'Emancipació de la Terra) ha segrestat la fotografia del Rei de l'Ajuntament d'Olot.
I la veritat, no sé com prendre-m'ho: riure la gracieta? o plorar perquè les nostres mobilitzacions són de fireta?. Com els típics robatoris de nens jesús dels pessebres, posar l'enganxina al cotxe del ruc català o del gat-cat,... Però quan sortirem al carrer a demanar el que és nostre?. Ens haurem de fer primer musulmans?. Déu existeix?. Són segures les centrals nuclears?. Pujol és un rom o un ex-president?. Sóc un cagadubtes?.
dilluns, 14 de febrer del 2011
dijous, 10 de febrer del 2011
Jo també vull ser transparent
Vet aquí el meu darrer tatuatge!
Darrerament trobem molts exemples d'egolatria superlativa:
- Ni parlar de la famoseta wakafoto, doncs ja ho vaig fer a l'anterior post.
- La recent aparició de Quim Monzó a Cal Twitter va ser un agraït atac a aquesta moda.
- Més casolana és l'autopromoció que en fan alguns del seu feisbuc.
- Però algunes es pensen que són la Reina de la Transparència.
Som tots uns egòlatres!. I m'hi incloc!.
Apa, a mamar-la!
dilluns, 7 de febrer del 2011
Estic ben wakatip de tot plegat!
La notícia de la fotografia de la festa d'aniversari del Piqué i la Shakira ha sigut, per a mí, la gota que ha fet vessar el got. Amb la que cau a tot arreu i la notícia més visitada, comentada, etc... és aquesta. Quin fàstic em fot la humanitat!.
La Shakira és com aquella noia de l'acudit: "Pa que voy a abrir la boca, ¿pa cagarla?". Quan començava en això de la música hi veies una tia bona que sabia moure els melucs, però musicalment inepte. La cançó de l'estiu (el waka-waka dels pebrots) ha acabat de confirmar la seva carència musical. I les seves declaracions dient que no es veia guapa... no mereixen cap comentari.
I que dir del Piqué?. El gracioset de torn... fins que s'ho ha cregut ell mateix!. Faria bé el Barça de treure's de sobre a aquest jugador, si no vol trobar-se amb un segon cas Rafa Màrquez.
Tenen tots els números per convertir-se en la parella més odiable del 2011, almenys per part meva!.
Aneu a cagar!
dimecres, 2 de febrer del 2011
La importància de la lletra petita
Quina colla de mamons, jo que pensava que era una revisió de pneumàtics amb final feliç i quan llegeixo la lletra petita
(amplieu la foto!) em trobo que m'enreden!.
dimarts, 1 de febrer del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
