La llaminadura de la nostra infància: d'on surt?
O una associació universitària: 3ª planta, al costat de l'aula 41!
No home, no!. Que són una colla de punkrockers!: Aisss, aquest jovent!
Una teoria divertida: o no?
Un nou projecte: sugus cube?
Els deixo que li trobo un gust extrany al sugus que porto a la boca: merrda! ja m'ha saltat un altre empast!!!.
Dedicat a la RaTeta.
9 comentaris:
Quan jo era petita (més encara perquè no arribo al 1,60m) hi havien pocs sugus blaus i els de cirera no existien. Cert és que de grocs i taronges n'hi havien molts. Per això no estic d'acord amb la teoria.
De totes maneres, ara mateix faria entrepanets dels blaus farcits de groc... estic salivant no sap com...
Una abraçada graaaaan!!!
Disculpi però els noms pròpis van amb majúscules: sóc RaTeta i no raTeta... que una té la seva dignitat!
Reconec que no he llegit la meitat de les coses que ha enllaçat, és diumenge i em fa mandra però ara em ve de gust menjar sugus. Per cert algú sap si encara venen petazetas?
Algú ha provat mai de cardar-se una clenxa de petazetas?
Jo no, Iaia, però segur que hi ha algun flipat que ho ha fet, no s'oblidi: "Hay gente pa' tó".
Cagunlaputa, Txisky, ara m'han vingut ganes de Sugus. Això, els putos Palotes i els caramels Solano, quins vicis d'infantesa.
Sra. RaTeta, ja li he modificat el nom!. Estic d'acord amb vostè: els que costava trobar eren els blaus!.
Sita Tiquis, petazetas!. Aquests ja em van agafar massa gran!.
Sra. iaia, vostè ho ha fet?.
Sr. Merdevalista, Palotes!. Aquests sí que són de la meva època, crec que al Ricky Martin també li agradaven molt!.
Oh no, no he tingut pas collons, però més d'un cop se m'havia passat pel cap, i de ben segur que a algú altre també -i que ho hagi fet.
I el Clay i els barriletes i els carmels de nata de mitja pesseta i els pez,... Ai, m'ha entrat la nostàlgia llaminera.
Sal i sucre, m'ha fet obrir la gana i això que ja he esmorzat!
Publica un comentari a l'entrada