Un cop més han arribat a Sitges jornades de sang i fetge, violència gratuïta, on és més fàcil trobar-te a un friki gòtic que a un gai. Puntual a la meva cita anual, el dia de la Pilarica vaig anar a disfrutar d'una jornada de cinema només interrompuda per una suculenta fideuà.
Una lleugera pluja ens va donar la benvinguda, la matinal ens tenia preparada una pel·lícula de samurais en tota regla: Thirteen Assassins, l'última d'en Takashi Miike. Si heu vist els Set Samurais de l'Akira Kurosawa (el precedent del western Els Set Magnífics), us en podeu imaginar l'argument: onze paios lluiten contra tot un exèrcit en una batalla final espectacular. Qualsevol altra pel·lícula de samurais us semblarà un nou exercici d'autocomplaença del José Luis Garci!. Pur entreteniment, dos terços del film són per a preparar-nos per a la batalla final que succeeix a l'últim terç. Tot bé, tot correcte, però no espereu cap missatge ni polles en vinagre. Això sí, esperava encara més sang per fotograma, tenint en compte que el director és un especialista en imatges bèsties. Suposo que tots ens anem fent grans...
I després de la fideuà, el retorn de Kitano a la cinematografia dedicada a la màfia japonesa: Outrage. Després d'uns quants anys fent porqueria, en Kitano ha tornat a fer un film de yakuzas!. Per cert, com collons es diu en català "yakuza"?; el mot més semblant que he trobat és el de PSC(PSC-PSOE), però el trobo massa llarg...
A lo que anàvem, personalment vaig descobrir a Kitano a Brother. No arriba a l'esplendor d'aquesta, però si us agrada veure com els diferents clans es putegen els uns als altres aquesta és la vostra pel·lícula.
Una lleugera pluja ens va donar la benvinguda, la matinal ens tenia preparada una pel·lícula de samurais en tota regla: Thirteen Assassins, l'última d'en Takashi Miike. Si heu vist els Set Samurais de l'Akira Kurosawa (el precedent del western Els Set Magnífics), us en podeu imaginar l'argument: onze paios lluiten contra tot un exèrcit en una batalla final espectacular. Qualsevol altra pel·lícula de samurais us semblarà un nou exercici d'autocomplaença del José Luis Garci!. Pur entreteniment, dos terços del film són per a preparar-nos per a la batalla final que succeeix a l'últim terç. Tot bé, tot correcte, però no espereu cap missatge ni polles en vinagre. Això sí, esperava encara més sang per fotograma, tenint en compte que el director és un especialista en imatges bèsties. Suposo que tots ens anem fent grans...
I després de la fideuà, el retorn de Kitano a la cinematografia dedicada a la màfia japonesa: Outrage. Després d'uns quants anys fent porqueria, en Kitano ha tornat a fer un film de yakuzas!. Per cert, com collons es diu en català "yakuza"?; el mot més semblant que he trobat és el de PSC(PSC-PSOE), però el trobo massa llarg...
A lo que anàvem, personalment vaig descobrir a Kitano a Brother. No arriba a l'esplendor d'aquesta, però si us agrada veure com els diferents clans es putegen els uns als altres aquesta és la vostra pel·lícula.
En resum: no ha sigut un mal any. D'altres vegades m'havia de conformar en veure una de regular, una de dolenta i una altra de vomitiva!.
7 comentaris:
Un bon dia, sí senyor. Bon cinema i fideuà, no es pot demanar més. Bé sí, potser follar...
Jo em vaig quedar sense anar-hi; l'any que ve em prometo a mi mateixa que allà hi seré algun dels dies.
Remitjó, aisss aquesta obsessió seva...
Llesca, i jo pensant que en el grupet de ties bones que tenia al davant potser estava vostè...
Jo no entenc aquesta devoció per tot allò japonès i asiàtic que té molta gent, quant el què fan és pura merda punxada en un pal.
Manga, otakus, anime... foc i ira dels Déus contra tots ells.
Llufa, els directors d'aquestes dues pel·lis no són qualsevols. I que consti que a mí l'anime i altres escombraries asiàtiques que m'he empassat, les trobo merdoses!.
Segur que un d'aquests 11 ninges era l'Stallone disfressat. T'hi vas fixar??
Es veu que sí, feia tres setmanes que no cagava i tenia uns ulls...
Publica un comentari a l'entrada