Et foto els calers com ningú!
Que els bancs i les caixes són uns lladres i usurers ja ho tenim tots assumit, però encara trobo increïble la situació que he viscut aquesta setmana. Vaig comprar entrades pel concert dels Scissor Sisters a Barcelona. Resulta que la gira europea s'ha suspès i a la ràdio, a bombo i plateret, anunciaven que podries recuperar els diners de les entrades allà on ho haguessis comprat. Vaig deixar passar un parell de dies i em vaig presentar a una oficina de Els fatxes de l'Opus La Caixa, doncs jo les havia comprat per Servicaixa.
Conversa totalment real:
- Txisky: Bon dia, venia a demanar els diners de dues entrades que vaig comprar per a un concert que s'ha suspès.
- Caixera Estúpida: ???? (mentre agafava les entrades i el tiquet de confirmació de compra).
- T: Les vaig comprar a Servicaixa, se suposa que vosaltres me les heu d'abonar.
- C. E.: Diria que no.... (truca per telèfon)... No, em diuen que te les abonaran al lloc del concert (Razzamatazz).
- T: A veure, si us les he comprat a vosaltres, perquè no me les aboneu vosaltres?.
- C.E.: (marxa a veure a la cap d'oficina)..... Doncs no, hauries d'anar a Razzamatazz i allà te les abonaran.
- T: Si clar, i la comissió que us emporteu vosaltres també me la tornaran, oi?.
- C.E.: (es queda a quadros)... (torna a anar a parlar amb la seva cap, la qual veig que s'agita en mig de convulsions a la cadira com dient "aquest tio és gilipolles!").... Doncs no, em diuen que has d'anar al lloc on se celebrava el concert.
- T: Doncs ja m'informaré al local, però com no sigui així demà em tens aquí per posar una reclamació!.
O sigui, segons el seu raonament, si a la fruitera em trobo una poma amb un cuc, hauré d'anar a reclamar a Mercabarna (en el millor dels casos) o buscar pel meu propi compte al pagès de torn per apallissar-lo!.
Vaig marxar emprenyat com una mona!. A la feina envio un correu a Razzmatazz i al dia següent em contesten que "nanai del Paraguai", que la pasta l'ha d'apoquinar Servicaixa. Casualment (o no), als cinc minuts d'haver enviat el correu m'arriba un sms de Servicaixa (en castellà, of course): "En unos días recibirá el abono del importe de sus entradas"...
De moment encara no he cobrat...
Què hauria de fer amb la caixera i, sobre tot, amb la seva cap?. El dubte el tinc entre fer servir un bazooka, una semiautomàtica o una arma de destrucció massiva.
Amb l'atur que hi ha al país i tant d'incompetent que ens hem de menjar amb patates!.
El què més em fot és que era un regal sorpresa per l'aniversari de la parenta. Ara s'haurà de conformar amb... millor no ho dic, per si llegeix això!.
19 comentaris:
Jo ja porte un any reclamant per totes les coses que no em semblen justes. Corre el perill d'acabar con Don Erre que Erre, però estic molt fart de engolir-me-les com a punys.
Fart de reclamar a Vodafone, vaig fer un escrit al "Ministerio de Industria" i ara em truquen cada dia per provar d'arreglar-ho tot amistosament. Una merda!
Jo tampoc tinc bones experiències amb "La Caixa, parlem-ne?". Però,per desgràcia meva, hi tinc la hipoteca. Al seu dia, no es varen fiar del meu parent i me'l van tractar com si fos ciutadà de segona!
Remitjó, les telofonies sí que són un carreró sense sortida!.
Malsònia, el seu parent té pinta d'antisistema o què?
Esperi no li cobrin una comissió per tornar-li els quartets...
Colló Tikis, no m'espanti!
Mira tu demana un paper de queixa formal (al defensor del client de l'entitat) i no et tallis, el tipus aquell cobra per fotre canya, així que al cap d'uns dies et trucaran et demanaran disculpes ( i aquí pensa el que vols fer amb les tipes sobre tot si son melafo...), i després et trucarà el defensor/a per veure com ha anat tot plegat, però tu no et tallis un pel quan més a sako vagis més en treuràs...
El pitjo de tot és que no són "melesfo"...
Que ineptes. A mi abans em costava, però ara quan m'intenten tangar o em tracten de subnormal (ja sigui a La Caixa o al quiosc) començo a muntar un cristo. Obro molt els ulls, poso cara de Chuck Norris enervat i pujo el to de veu. No li diré que em funciona sempre, perquè les meves pintes no imposen, però l'actitud fa molt.
Ah, i semiautomàtica; dona més gustillo.
No Llesca, si la cara de Chuck Norris ja la vaig posar; si no perquè es pensa que va anar dos cops a preguntar a la seva cap!.
la caixa ...parlem? SON UNA COLLA DE MAMONS QUE NOMÉS SABEN COBRAR PER TOT HAVIAT AHAUREM D'ENTRAR A L'OFICINA AMB UN BILLET DE CINC EUROS A LA BOCA PERQUÈ ENS OBRIN.
a la foguera amb ells
Bufff... jo era de la Caixa de tota la vida... i fa 1 any i mig que vaig marxar amb els meus diners a sota el braç i els vaig engegar a pastar fang! Colla de lladres!! jo els penjava a tots pels ous!!
Per començar ens hauria de proporcionar el número d'oficina. Són només 4 dígits de res i ens permetria saber, per exemple, a quin caixer automàtic li hem de fotre loctite a la ranura de les targetes o a quina incompetent anar a demanar informació sobre un pla de pensions o una hipoteca (perquè es pensi que arribarà a fer el cupo que li demanen) i després poder dir-li que s'ho foti pel cul. Números sr. Txisky, números...
0665? 1162? 3096? Aposto per la primera...
Mossènyer, el compadeixo per l'experiència. Em fa reviure la mateixa sensació que quan hi ha un retard de l'hosti a la puta RENFE i el filldeputa sobrat del revisor de torn et diu que per reclamar vagis a Sants. El que et suposa perdre més temps de la teva vida que el que has perdut amb el retard. Tot són tàctiques per evitar reemborsar res. Se les saben totes.
Per l'arsenal, jo de vostè optaria per una bonic lot de granades de fragmentació.
A l'hora de treure'ns els calers no hi ha problema. Quan ens els han de tornar, llavors tot són impediments. Passa a La Caixa i a tot arreu.
Són una colla de desgraciats! Sempre fan el mateix. A l'hora de cobrar, els primers. A l'hora de pagar... en uns dies. El mateix passa amb Movistar i d'altres empreses que sempre et tornen els diners quan els va bé.
Ai amic, erreu el tret. En comptes d'emprenyar-vos, en aquests casos és millor mostrar-se seductor i cavaller.
Penseu que la majoria de dones que treballen a les entitats bancàries o estan mal follades o estan fartes de tractar amb subnormals que s'han cregut el vell conte que "el client sempre té la raó" o comparteixen, en el fons, el mateix odi que vos per l'empresa en la que treballen, i pixen colònia quan algú les tracta amb cavallerositat, amabilitat i amb una àuria de sexualitat.
Unes paraules amables, una mirada seductora i de complicitat i us hauria abonat les entrades, la comissió i renegociat l'interès de la hipoteca en 30 segons.
PS: Ull, aquesta tàctica no funciona amb les sudaques dels call centers de les empreses de telefonia. Aquí una "hija de puta" ben posada és la millor recepta.
Estic totalment disposat a qualsevol acció contra bancs i caixes. Compta amb mi incondicionalment.
Garbi24, amb 5 euros a la boca no va enlloc home!.
_Meia_, ho celebro!.
Dr. Muerte, 0027 (l'oficina principal)!.
Sr. Merdevalista, desconeixia aquesta tàctica renfiana... gràcies!
Albert, per desgràcia té raó!.
Jordi, la telefonia és un món a part: un tret al cap es mereixen!.
Llufa, la mossa no acompanyava... no em podia posar a to ni amb 100 viagres!.
Neandertal, vostè mateix, li deixo a les seves mans!.
Publica un comentari a l'entrada