dimarts, 26 d’abril del 2011

La meva primera experiència amb el cavall

"Us ho demanem, Senyor!"

Aquesta Setmana Santa he fet el pixapins pel Pirineu on no ha plogut tant com anunciaven els inútils dels meteoròlegs i he disfrutat de la tranquilitat de no estar rodejat d'altres pixapins, ja que la majoria van escollir la costa (on sí ha plogut) per desconnectar.

Una de les activitats fou muntar a cavall. Sí fillsdeputa, la foto no té res a veure i us he enredat com a vulgars pardalets!. Em va tocar muntar sobre una euga que encara deu estar cagant-se en la meva alçada i, sobre tot, en el meu pes; de fet va voler escurçar el camí per no haver d'aguantar-me, però un bon cop de brida la va fer tornar al camí: "Euga dels pebrots, he pagat una hora sencera!". Ha sigut la meva primera experiència i en vaig treure un mal de cap al vespre de tants rebots dels meus collons contra el meu escàs cervell. El cul bé, gràcies. Repetiré?. No ho sé.

8 comentaris:

RaT ha dit...

... pobret animaló.. em refereixo a l'euga...

jpmerch ha dit...

Diu que el cul bé? Malgrat anar-hi tota l'estona estrenyent-lo per la por?

El senyor gerent ha dit...

Collons... al tanto!!!
Es comença a muntar eugues els caps de setmana, es segueix anant al Liceu en comptes d'anar a veure els Judas, i s'acaba votant als convergents.
Jo de vostè aniria amb molt d'ull.

Txisky ha dit...

RaTeta, jo també el planyo a l'animaló...

Jpmerch, anava més pendent de no relliscar de la cadira que d'apretar el cul...

Sr. Gerent, no va gaire desencaminat: amb tal de veure fora al Bustos el meu vot útil té bastants números de ser convergent!.

Anònim ha dit...

I ja hi arribava bé?

Anònim ha dit...

Pel què explica, no repetirà. La meva primera i última experiència va ser molt pitjor. El cavall em va tirar sobre un arbust ple de punxes i després va caure sobre meu :(

Per no parlar del mal de cul...

Txisky ha dit...

iaiapunkarra, això t'ho ajusten quan ja has pujat al cavall.

Sònia, el meu va rebre un parell de patades del que havia davant!. Si em descuido també m'hagués passat com a vostè!.

Ruben ha dit...

Jo prefereixo els cavalls si estan ben posadets a dins d'un motor. Aquestes bèsties són unes malparides, esperen a la mínima per engegar-te la guitza, les molt putes... jo intentaré no enfilar-m'hi més en la vida, i tinc força feina feta: la meva dona n'és al·lèrgica des del segon embaràs (i ella era la que sempre hi volia anar).