A finals de gener ja vaig escriure un article refent al jovent que puja. Tot i que no ho sembli, l'hivern ja s'acaba, i les adolescents comencen a ensenyar pit i cuixa, convidant a gaudir-ne!.
És llavors quan tinc sentiments contradictoris: si fossin filles meves m'escandalitzaria, però com que no ho són em posen catxondo!. M'he de sentir culpable?. La culpa és de la moral catòliconazionalista del meu ensenyament primari?. La culpa és d'elles per ser Dolces i Guarres?:
10 comentaris:
Si es queda més tranquil, pot culpar-me a mi... Com jo tinc el mateix problema, diré que la culpa és seva i tots dos seguirem mirant aquest regal del cel amb forma de adolescent amb tirants i tindrem les nostres consciències netes com una patena (neta, que suposo que en haurà de brutes, també)
Jo diria que l'estat natural de molts és anar sempre calents. La cosa està en que no es note molt.
com diu el vell refrany castellà: "la culpa es de sus madres que las visten como putas"
Txisky, si comenceu així, babejant com el follet tortuga per les D&G...no vull pensar que passarà quan sigueu vell (verd).
Sr. Remitjó, gràcies per la coartada!.
Sr. Neandertal, procuro que no se'm noti però a vegades és difícl dissimular!.
Sr. Anònim, caldria veure com van vestides les mares!
Sra. Noa, si ja té raó, que em sembla que vaig per aquest camí...
Sentir-se culpable? Mai!
I al contrari del què us penseu, posar-se verraco amb aquestes joves és més cristià que anar a veure el Papa.
Penseu que aquestes joves són un regal de Déu i com a tals n'hem de gaudir i estar-ne agraïts.
Vaja, que fer-se una palla amb una d'aquestes és com resar un rosari.
A mi em porten el segon jove de la foto anterior i em torno tot lo dolça i puta alhora que sigui necessari, tu.
De culpabilitat res. Vostè no és pas responsable de com es vesteixin elles. Si s'abillen perquè les mirin, doncs elles s'ho han buscat. Tota manera, a mi les adol·lescents no em diuen res. En canvi, ara pateixo perquè les estudiants de la facultat començaran a treure's capes ben aviat i fer-los classe em temo que serà cada dia més i més complicat. Potser un dia em troben amb la mandíbula a terra i tot.
Sr. Llufa, gràcies per excomulgar-me, però aquestes mosses segur que van a l'infern, o sigui que m'ha creat un dubte existencial: accepto la seva excomunió o no?
Iaiapunkarra, lo seu ja és vici...
Sr. Merdevalista, si el problema és m'agraden de sempre, i quan m'he anat fent gran he ampliat la franja d'edat: ara m'agraden jovenetes, universitàries, i fins i tot quarentones!
Polles agostines per nadal són gallines!
Publica un comentari a l'entrada