Vaja Sr. Txisky, vostè ni de dretes ni d'esquerres, ni conservador ni progressista, ni tancat de mires ni obert de mires, vostè... acció directa (no sé per què no m'estranya pas)
En tot cas, agafi dues bombones de butano, no sigui cas que amb tant de fill de puta fem curt i ens quedem a mitja feina.
Vol dir que aquesta solució es prou efectiva miri que diuen que els escarbats són els unics que sobreviuran a un hipotetic cataclisme nuclear! (per cert és el tercer intent de fer un comentari avui aqui!)
s'ha quedat curt, sr. Falten els banquers, els presidents de les elèctriques, del gas, de les patronals... i si saltem la valla, els cabrons de les consultores ianquis, els de l'UE... em quedo sense aire!!
Si vol jo tinc un paqui de confiança que em puja les bombones de butà dos pisos. Li puc encarregar las que necessiti!
A més del gas, la benzina, el foc o el que sigui, jo els hi fotria una pantalla gegant al davant amb les imatges més sexys de Carmen de Mairena. No sé, no se m'acut una mort més dolça per aquests merdaseca.
Potser en algun moment la ciutadania hauria de començar a fer autocrítica, perquè al capdavall, la classe política que tenim no és res més que el reflex de la societat en la que vivim.
De la mateixa manera que els posem els podem treure.
I fins i tot ens hi podem posar nosaltres mateixos si creiem que els que hi ha ara no ho fan bé i nosaltres podríem fer-ho millor!
En els pobles petits, per exemple, és ben fàcil muntar una candidatura o anar a les llistes de qualsevol partit, perquè tots sempre tenen problemes per trobar gent que vulgui presentar-se.
Però sempre optem pel recurs fàcil. Criticar a l'alcalde, al regidor, als de l'oposició... perquè és més fàcil i còmode mirar-s'ho des de fora que no pas implicar-s'hi de valent.
23 comentaris:
Vaja Sr. Txisky,
vostè ni de dretes ni d'esquerres, ni conservador ni progressista, ni tancat de mires ni obert de mires, vostè... acció directa (no sé per què no m'estranya pas)
En tot cas, agafi dues bombones de butano, no sigui cas que amb tant de fill de puta fem curt i ens quedem a mitja feina.
El vostre alcalde també? penseu que és l'únic sociata de pes que ha donat suport a les consultes per la independència...
D'acord amb la cambra de gas, però ha de ser d'aquelles en que els tiren les bombones a sobre.
El problema es que en vindrien altres de nous, i res ens garanteix que fossin millors...
Sr. Gerent, només dues?. Farem curt...
Sr. Llufa, no em faci riure!. Amb tal de sortir a la foto és capaç de tot.
Sr. Garbi24, i de deu en deu, a ser possible!.
Sr. Remitjó, i ens hem de callar?. Li plantejo una alternativa: benzina i foc!.
Crec que caldria un referèndum (exemple de democràcia participativa) per decidir amb quina mena de gas volem acabar amb ells.
Benvolgut Doctor, estic d'acord amb la recepta!.
On s'ha de signar?
Vol dir que aquesta solució es prou efectiva miri que diuen que els escarbats són els unics que sobreviuran a un hipotetic cataclisme nuclear! (per cert és el tercer intent de fer un comentari avui aqui!)
s'ha quedat curt, sr. Falten els banquers, els presidents de les elèctriques, del gas, de les patronals... i si saltem la valla, els cabrons de les consultores ianquis, els de l'UE... em quedo sense aire!!
Si vol jo tinc un paqui de confiança que em puja les bombones de butà dos pisos. Li puc encarregar las que necessiti!
I els que falten! Més que una càmara de gas, ens caldrien unes quantes mansions per a col·locar-los a tots!
A més del gas, la benzina, el foc o el que sigui, jo els hi fotria una pantalla gegant al davant amb les imatges més sexys de Carmen de Mairena. No sé, no se m'acut una mort més dolça per aquests merdaseca.
Bona sol.lució! Pèrò, al final la cambra se li farà petita!!
Bufff!. Potser hauriem de començar a obrir camps de concentració, amb tanta adhesió a la meva proposta no faltaran voluntaris!.
La meva opinió és idèntica a la de Remitjó. Impossible afegir-hi res.
Ja el podrem pagar, tant de gas?
Sra. iaia, comenci a guardar pets en garrafes per si de cas!.
Potser en algun moment la ciutadania hauria de començar a fer autocrítica, perquè al capdavall, la classe política que tenim no és res més que el reflex de la societat en la que vivim.
De la mateixa manera que els posem els podem treure.
I fins i tot ens hi podem posar nosaltres mateixos si creiem que els que hi ha ara no ho fan bé i nosaltres podríem fer-ho millor!
En els pobles petits, per exemple, és ben fàcil muntar una candidatura o anar a les llistes de qualsevol partit, perquè tots sempre tenen problemes per trobar gent que vulgui presentar-se.
Però sempre optem pel recurs fàcil. Criticar a l'alcalde, al regidor, als de l'oposició... perquè és més fàcil i còmode mirar-s'ho des de fora que no pas implicar-s'hi de valent.
Ep, i jo m'hi incloc aquí.
Sr. Llufa, no li falta raó....
Com ens agrada la demagògia carregada de violència...
Cadira elèctrica combinada amb injecció letal dins una càmara de gas, no fos cas que falléssim...
Quanta raó tenia el senyor Evaristo...
Juntament amb els banquers, especuladors i demés xupa-sangs vividors.
FAI!
És que el senyor Evaristo és la polla! ;)
Publica un comentari a l'entrada