Avui m'he despertat a 3/4 de 7 per anar al curro. Res d'especial si no fos perquè portava dormint 12 hores!. Cap allà a les 6 de la tarda d'ahir em va venir un atac de son, com si m'hagués picat un mosquit tse-tse, i em vaig ficar al sobre tot seguit: amb pijama i tot! (ja m'ho veia venir).
I quan m'he despertat aquest matí m'he trobat hiperdescansat. Acabava de gaudir d'una cura de son de primer ordre. Esmorzar, dutxa, i xino-xano cap a la feina com un enanitu més de la Blancaneus: aijó, aijó, nos vamos a currar!!!.
Però tot no anaven a ser flors i violes. És el que té treballar de cara al públic. La primera atenció bé, la segona: una tocada d'ous!. He hagut d'aguantar a un puto immigrant (això sí, amb una xapeta del PSC, perquè així es pensa que ja té dret a tot), exigint-me que un tràmit que triga de sis a set mesos li fes al moment ("que no depèn de mí, senyor, que el visto bueno el donen a Madrid!"), i ell dale que dale ("usté es un mentiroso", "ques si patatín, que si patatán"). Total, que s'hagut d'anar sense resoldre el seu tràmit, i a mí se m'ha escapat un "Idiota" quan ja sortia per la porta, i que per sort no ha escoltat! (apunt personal: he de procurar no pensar en veu alta).
Tota la cura de son a pendre per cul!. He hagut d'anar a esmorzar per tornar-me a relaxar.... a veure si fins les tres no torna cap altre capullo!. Joder!.
15 comentaris:
Hui és divendres, provi de gitar-se a les 5 de la tarda i demà llevar-se a les 12 del mig dia. Crec que és el més paregut a morir-se que hi ha.
És que treballar cara el públic crema moooolt. Per cert, a mi ahir em va passar el mateix que a vostè, vaig posar la nena a dormir a dos quarts de nou, em vaig estirar al seu costat i fins aquest mnatí! avui tinc una pell de cine. Tu no?
Encara que no li ha dit "rasista".
A 3/4 de set es lleva vostè? Quina sort...
Sr. Remitjó, hui no podré que vull veure el bàsquet!.
Sra. Noa, ja té raó ja, però ja se m'ha tornat a envellir!.
Sra. Iaia, doncs sí, i aquest dilluns tinc festa!.
Eis, no era la mosca Tse-tse, o també aplica la quota lienasil d'igualtat??
Procuri que la propera vegada el piqui una mosca psé-psé: un cop et despertes t'és totalment indiferent que vinguin capullos i idiotes a tocar-te la moral... psé.
La gent es pensa que quan no se li pot fer alguna cosa al moment és perquè no volem. Collons, que no veu que el que volem és que se'n vagi?! Que tampoc volem perdre el temps i tenim més feina?
Així m'agrada aixecant el país!
Sap alló de "El client sempre te la raó" jo li afegiria una segona part "si, però és gilipolles". Tb stic cara el públic... ains
Si tu em dius OAC, jo ho deixo tot...
Sr. Anònim, no serà feminazi oi?. Un error el té qualsevol!.
Sra. Llesca, tindré en compte el seu consell!.
Sr. Albert, i que darrera seu hi ha més gent per atendre!
Sita Tiquis, ho veu?: som ànimes bessones!.
Sr. Josep: oac! oac! oac!
Els sociates siguin immigrants o no, no s'ha de fer cap tipus de distinció. Patada al cul.
Ui, quina poca paciència!! No hauria de pensar en canviar de feina? ji ji
Unaminoriaradical, patada cul i a rebentar!.
Sra. Sal i Sucre, amb aquesta gentussa en tinc ben poqueta, de paciència.
Doncs jo cada vegada que he d'anar a fer un tràmit ja tremolo preveient el moc que em deixarà anar el funcionar de torn per qualsevol collonada.
Potser vos deveu ser l'excepció, però un percentatge molt alt de gent que treballa a les OAC fa una fila de mal follada...
O potser sempre em toca el torn després de l'immigrant del PSC.
Sr. Llufa, això és com la loteria, depèn de qui et toqui t'atendrà millor o pitjor. Però pitjor són els que no estan cara al públic, que quan els hi arriba una consulta es caguen en tot!. I després la merda ens la mengem nosaltres!.
Publica un comentari a l'entrada