"Yo tengo mucho glamour porque me ambiento el coño con ambipur"
L'altra dia estava barrinant coses meves quan se'm va ocórrer penjar al bloc la meva recerca de la dona perfecta durant la meva vida. I és que ja des de la més tendra infantesa els meus ulls (i més tard el meu cos) comprenien que aquelles persones diferents a mí m'atreien sense remei:
La meva primera icona femenina: l'Afrodita de Mazinger Z
El seu "Pechos fuera" va encandilar a tota una generació.
Les Ángeles de Charlie van ser un pas endavant: ja prenien forma humana!. A més a més, a això li hem d'afegir que a casa arribava la primera tele en colors. La Farrah Fawcett era la meva favorita, però poc va durar a la série. El meu disgust va durar poc perquè la seva substituta va ser en Creryl Ladd. Vist a posteriori el canvi va ser un encert: i encara es conserva com per sucar-hi pa!.
I aparegué la Xuxa!. Ja estava en plena adolescència, però donaven ganes de mantenir-se a la infantesa per excusar-se davant els pares mentre babejaves veient-la a la televisió.
I un es va endurint.... i es fixa en altres cantants de faccions més dures i rebels per naturalesa:
Nina Hagen, Wendy O. Williams, ...
... i vaig descobrir el porno i a Ginger Lynn
i no com el d'ara on tot és silicona i postissos!.
I un va madurant, i contactant amb dones de veritat (de carn i ossos), i arriba a dues conclusions:
1. Que la dona perfecta no existeix.
2. I que m'agraden totes (o quasi)!.
9 comentaris:
Totes?
Totes no, pel que sembla només les rosses!
Les rosses i les mecàniques que fan tot el que els hi diuen (ho dic per l'Afordita, impagable el dia que li van canviar els míssils i els hi van posar amb mugronet...), i ja vec que si tria les rosses monumentals, llargues converses filosòfiques no espera tenir...
És curiós, no ha fet esment a Samanta Fox.
Jo també reivindico els homenatges adolescents a Samanta Fox.
Greu omissió, amic Josep.
Rosses o morenes tant hi fot. Per dins totes són ben vermelles.
Em pensava que la primera és la que més li agrada...
Remitjó, rosses i roses!.
Molon labe, per les converses estan els amics, no?.
Jpmerch i Llufa, jo era més de Sabrina... ja veuen, morenes també.
Dr. Muerte, obertes en canal, suposo...
Sita Tikis, en veritat sí; però sempre que m'hi acosto em vol cobrar!.
Vostè té uns gustos molt antics o millor dit: antiquats!
Ja tinc una edat...
Publica un comentari a l'entrada