"Txisky, com ets tan kabró!"
LA FILOSOFIA GREGA
Intro: L'antiga filosofia grega, com el seu nom indica, està feta per una colla de vells dats pel cul!. Fem un itinerari cronològic dels fundadors de la filosofia barata actual.
1. Els preguardiolàtics: són els que van començar tot aquest merder. Es van dedicar a fer diferents propostes per entendre el món i el paper que hi jugava l'home. N'hi havia que pensaven que l'Etoo no tenia lloc al Barça perquè era un rondinaire que creava malestar al vestuari. D'altres pensaven que la culpa de tot era del duet Ronaldinho-Deco. Una tercera branca deia que les dues primeres teories formaven un sol conjunt de problemàtiques a Can Barça.
2. Guardiola: amb ell arriba la modernitat europea a la casa culé. Fent pròpia la idea del tercer grup de preguardiolàtics, aconsegueix fer fora al triunvirat Etoo-Ronaldinho-Deco. El temps li ha donat la raó, doncs s'arrosseguen per terres llunyanes, mentre s'engreixen les seves panxes i els seus comptes corrents. Tot i així, va fer afirmacions que li discutiren els seus propis deixebles, com el fitxatge de Txiskydinsky i, sobre tot, que permetés el fitxatge d'Ibra. Si Etoo era el foc, Ibra n'era la benzina.
3. Jan Plató: és erroni creure que era un deixeble de Guardiola, doncs més aviat és un coetani; com també ho és en Sandro Aristòtil (més tòtil, que aris). Creia en la bona vida, un panxacontenta, vamos!. Va aprofitar els èxits del club amb Guardiola per netejar la seva imatge. Ara, fora del club, espera ser l'esperança blaugrana de l'indepentisme català. El temps dirà si el janplatonisme farà escola o no.
4. Sandro Aristòtil (més tòtil que aris): amic d'en Jan Plató fins que van partir peres i van fer veure que s'odiaven fins a l'infinit. Un cop va aconseguir el que volia es va tornar a fer amic d'en Jan Plató, almenys de cara a la galeria. També espera aprofitar-se dels èxits de Guardiola, però encara no se sap per a què. De moment, l'únic que en sabem d'ell és un homenatge a Ronaldinho (oooh quan t'estimem, trobem a faltar els teus bongos a la platja de Castefa!) i la decisió d'eliminar el grec de les assemblees de socis i pasar a fer-ho en castellà, segons ell per educació.
La filosofia grega queda tota resumida en la frase que en Pep va dedicar, en la intimitat, a l'acomiadament d'Ibra: "Ibra, ves-te'n a pendre pel cul!". Si veus acostar-se a un grec, arramba el cul a la paret!.
10 comentaris:
Amb un mite (la caverna del Cruyff, per exemple) i una paradoxa, la seua tesi ja quedaria completa!
Bona aportació Remitjó!. És el que té fer-ho a corre-cuita (aquí te pill aquí te mat!)...
Faltaria tocar el tema de l'escola dels Cínics, el màxim exponents de la qual va ser Diógenes Nuñez. Durant aquesta etapa es va promulgar la austeritat (moral)
Bona també la seva, Sr. Gerent!. Austeritat moral, que no econòmica!.
Sobre el fitxatge del Txiskydinsky, és la constatació que fins i tot déu s'equivoca?
Albert, doncs jo no crec que fos tant mal jugador. No va tenir gaires oportunitats i no es va comptar amb el problema d'adaptació i el hàndicap de no poder jugar Champions. El preu que va valer el va acabar de perjudicar del tot.
Trobo a faltar el nihilisme moral de Gaspar i els postulats d'Amunike l'estoic per acabar d'arrodonir el seu genial anàlisi professor Txisky.
JO de filosofia no entenc gaire.. però guanyarem la lliga? aquest any no toca no?
Mr. Mula, els nihilistes no tenen lloc a l'antiga Grècia, però en Gaspar no pot faltar... digue'm-li condeixeble de l'escola dels Cínics d'en Núñez!.
Ni piu, aquest any també, però si els merengues tornen a posar-se nerviosos i no aguanten l'entrenador més d'un any, els triomfs seran infinits!. I li diu un que no és ni culé ni merengue!.
En remitjó s'equivoca. No ens cal inventar-se cap al·legoria com "la caverna de Cruyff" si ja en tenim una: la caverna mediàtica (espanyolista) d'en Jan.
Publica un comentari a l'entrada