Senyores i senyors:
No fa ni dos hores que m'he aixecat del llit i ja he hagut d'anar a jinyar un parell de cops. Això no té res d'especial, un parell de cops l'any la cagalera fa acte de visita a Can Txisky. El que m'ha sobtat és el tamany de la segona excreció i, sobre tot, la visible solidesa de la materia fecal. I dic visible, perque no calia que fos palpable, oi que m'entenen?. I per si això fos poc: tinc l'estòmac amb aquella sensació de que no s'ha buidat del tot i em vindran nous atacs.
Després no diguin que ningú no els ha avisat: d'aquí unes hores les meves restes aniran a desembocar a la Mediterrània via Riu Besós. Ni se'ls acudeixi anar a la platja per aquells indrets!.
Per sort, a la feina, tinc els lavabos ben a prop (les meves alarmes estomacals no fan cap avís, les molt kabrones, i haig de sortir a corre cuita!) i no em faltaran rotllos de paper de wàter (n'he comptat set!); això sí, quasi tots començats: aviat la gent posarà una etiqueta al paper higiènic com si fos de la seva propietat!.
Espero que això no vagi a més ni sigui cap mal presagi predit per Nostradamus o el Calendari Maia!.
Si algú de vostès és socorriste i fa el torn de tarda a prop del Besós i veu sorgir un braç llarg d'un munt de merda pensi que podria ser jo: no em rescatin, deixi'm ofegar-me tranquil!. Ja vindrà la Crossing Jordan a fer-se càrrec de les meves restes...
Neu a cagar!.... aaah no, que ja hi vaig jo....!!!
11 comentaris:
Recorde que per no morir deshidratat, hui ha de beure molt Aquarius o similar...
Beuré aigua, no suporto les isotòniques!
Però que fa home? es dedica a fer ús de tots els laxants que darrerament anuncien per televisió o que? Mengi arrós bullit ben calentet amb uns allets, cebeta i pastanaga.
Calli, calli, que avui vaig a Ca la Mama!. De moment sembla que la cosa ha parat.....
Miri-ho pel costat bo: almenys quedarà net per dins. O potser això és el principi d'una descomposició total i irreversible del seu ésser.
Llesca, segueixo viu, a veure demà!
La sensació que queda a la panxa un cop s'ha deixat anar tota la matèria sòlida és molt reconfortant. S'entra en un gran estat de calma. Que el gaudeixi!
Veu com calia llençar el peix podrit de la nevera?????
Miri que voler aprofitar-lo....natch, natch, natch.
Sr. Albert, després de 24 hores no hi ha senyals de vida a les meves profunditats estomacals!.
Sr. Gerent, quan vulgui vingui a sopar a casa. Ja sap el menú!
Llastima que m'agafi lluny, si no li demanaria que em guardés una mica de producte per fer-lo servir en les sessions de tortura. Amenaçar algú amb tallar-li una mà ja no fa gaire efecte. Ara, és agafar una palada de trunyos i dir que els hi entaforaràs a la boca i tots ploren com nens... puta societat finolis del segle XXI...
Haver avisat, home! Ara ja deu anar per Mallorca!
Publica un comentari a l'entrada