Es veu que aquest dos eren molt amiguets. Si no em creieu llegiu aquesta notícia!!!.
Si fins i tot li faran una película a Bollywood!.
Una altra raó per no anar a la Índia: misèria, pudor a merda de vaca sagrada, putos pseudojipis europeus de vacances, que t'agafi un aiguat amb els pixats al ventre,... i ara això.
Només falta que em diguin que el Taj Mahal en realitat està fet de suro!.
A la merda l'hinduisme. Bé, i totes les religions en general!.
15 comentaris:
Amén! Però no em digui que no n'és d'espiritual això d'anar a fer fotos a nens pobres i "viure com ells" durant una setmana!
Oriol, a la feina n'hi ha una que va anar-hi fa pocs mesos. Se la podrien haver quedat per sempre, collons!.
Jo també conec una que hi va estar com un mes i ha tornat fa poc i, efectivament, podria haver-s'hi quedat si tant li agrada fer fotos a dones amb la cara plena de piercings, a iaies pobres i a nens banyant-se en les aiguës putrefactes del Ganges. Collons, va omplir el facebook de fotos d'aquestes!
Oju! I teòricament hi anava amb una ONG, però em fa l'efecte que va fer més turisme que no pas una altra cosa.
Aquesta pinta-mandales són uns falsos i uns pedants, que els follin.
Ah, i Heil Txsiky! Sieg heil!
Sí, d'aquest que van fer turisme d'ong també en conec. Quatre dies amb els negritos i després a fer turisme la resta del mes!. Dank Sie, Llesca!.
És curiós, jo també en conec una que hi ha anat per passar-hi tot l'agost "col·laborant" amb una ONG, i també és una noia odiable! Casualitat?
Sergi, crec que en el fons són uns egòlatres que necessiten contínuament sentir-se estimats. Com aquí els odiem, han d'anar a cercar amics a l'altra punta del món.
Què no fa ràbia quan algú et diu que s'en va a un lloc a "desconnectar"?
Tampoc no ha de sorprendre tant. L'any 1942 el Congrés Nacional Indi va aprofitar que Gran Bretanya estava en plena guerra per iniciar una rebel·lió. Casualment, molts dels seus dirigents es definien com d'esquerres, però no van tenir escrúpols en debilitar els britànics mentre lluitaven contra l'Eix. Fins i tot un grup es va passar als japonesos. I tot perquè abans que d'esquerres eren anticolonialistes.
El que són les coses.
El que més rebenta d'aquests pijipis és quan et diuen que anar a l'India "et canvia la vida". Et canviarà la vida si travesses un riu que no hauries d'haver atravessat, per exemple. Però anar a veure misèria i hipocresia a un lloc ple de centenars de turistes com tu, l'únic que pot fer que et canviï la vida és que quan tornis et quedis sense amics si els obligues a escoltar els teus rotllos pseudomístics en un sopar asseguts en incòmodes coixis a terra, envoltats d'encens i amb espelmes que no saps si el que menges és cuscus o els cucs que ha cagat el gos perquè no li has donat la pastilla antiparasitària quan tocava.
Si no he llegit malament la notícia, han venut 70.000 exemplars... EN UN PAÍS DE 1100 MILIONS D'HABITANTS!
I si no vaig errat, l'autor va acabar suïcidant-se... gran bricolatge emocional!
Remitjó, doncs jo els electrocutava!.
Sr. Merdevalista, així és la Història: amics insospitats pel camí. Por el interés, te quiero Andrés!.
Iaia, gran imatge aquesta!. Ja sap, convidi'ls vostè a cuscus: la revenja perfecta!.
Josep, no li falta raó; però d'aquests milions quants saben llegir i es poden permetre comprar un llibre?.
wueno molt amics , amics.........
Querido amigo Hitler, cuyo título procede del encabezamiento de las dos cartas que le dirigió Mahatma Gandhi al dictador tratando de disuadirle de la guerra, pretende ser una versión india de El hundimiento, la película alemana nominada a los Oscar en 2004.
Deixem-ho en saludats, doncs...
no t enfadis companyer ...
super felí
No m'enfado companyer. No coneix vostè aquella definició que en va fer en Josep Pla?: amics, coneguts i saludats!
Publica un comentari a l'entrada